Sí, perquè encara que s’haja aprovat una llei en Kénia que perseguirà la mutilació genital femenina, diuen les veus expertes que allí l’Estat –corrupte– no és eficient, i que n’hi massa distància des del Parlament fins les cases on es practica el ritus de la MGF. Sempre passa això amb les lleis que milloren la situació de les dones, les fem-fan perquè és popular, però ja vorem qui i com les cumpleix? En Àfrica, la violència, també la de gènere, i la pobresa, i el prejudici s’aferra a les dones i a la seues condicions de vida.
Les mutilacions genitals femenines, constitueixen una pràctica de violència contra les dones arrelada en la cultura popular, com ací està arrelada la participació en les processons o l’adoració a la mare de déu, o les comunions de les criatures. Rituals que, siguen de la cultura que siguen, reprodueixen limitacions per a les dones: obediència i subjugació a l’ésser suprem, al mascle, al seu poder, al seu penis, Què voleu, és així com ho veig.
La mutilació es practica a més de 2’5 milions de xiquetes i dones que tenen entre 15 i 49 anys, i pense que jo encara podria ser víctima del ritual, si em convencen que és per la tradició, per la cultura, per la tribu...L’extirpació, d’una part o de tot el clítoris es considera un ritus iniciàtic. Les pròpìes dones ho arriben a considerar així, de què s’extranyeu? No heu sentit a dir que “parirem amb dolor”, que la violació dintre del matrimoni no és delicte, com deia una llei anglesa, fins fa quatre dies?
Mirar el món amb ulls i cos de dona és més necessari que mai, perquè el poder té més mitjans per enganyar-nos i despistar-nos del que és realment important. Quants documentals heu vist que mostren la tribu dels Massai com una cultura sofisticada, amable? I en quants us han explicat que e més del 73% de les dones Massai han patit ablació? Les dones massai són dones mutilades. Quantes vegades heu sentit que una notícia que afecta a quasi tres milions de persones va en portada d’un diari, o obre una edició de les notícies en televisió? Les dones mutilades, s’amaguen, només si les maten mereixen un poc més d’atenció. Mortes, sí, però vives i cada dia, no. És cosa de ritus.
Kénia ha fet una llei, i ens n’hem d’alegrar. I també exigir, que la notícia ocupe el lloc que li correspon.
De l’ablació ja n’havíem parlat quan vam conéixer l’informe de l’organització Save The Children. , i ja deiem que denunciem i perseguim el que es veu, oblidem i ignorem el que no. Lamentable. Penós. Cruel.
La mutilación sexual femenina se practica en 28 países de África: Benín (50 por ciento), Burkina Faso (entre el 43 y el 66 por ciento),Camerún (20 por ciento), Chad (60 por ciento), Costa de Marfil (60 por ciento), Egipto (97 por ciento), Eritrea (90 por ciento), Etiopía (90 porciento), Gambia (entre el 60 y 90 por ciento), Ghana (entre el 15 y el 30por ciento), Guinea (entre el 70 y el 90 por ciento), Guinea-Bissau (50 porciento), Kenia (50 por ciento), Liberia (entre el 50 y el 60 por ciento),Malí (entre el 90 y 94 por ciento), Mauritania (50 por ciento), Níger (20 por ciento), Nigeria (50 por ciento), República Centroafricana (50 por ciento), República Democrática de Congo (5 por ciento), Senegal (20 porciento), Sierra Leona (entre el 80 y 90 por ciento), Somalia (98 por ciento), Sudán (89 por ciento), Tanzania (10 por ciento), Togo (12 porciento), Uganda (5 por ciento) y Yibuti (entre el 90 y 98 por ciento).
I també és en Àfrica on es practiquen les “violacions correctives” amb total impunitat per “curar” les dones lesbianes, tal com denuncien des d’Avaaz: “Millicent Gaika fue maniatada, torturada y violada durante cinco horas por un hombre que alardeaba de estar 'curándola’ de su homosexualidad. Sobrevivió de milagro, pero no se trata de un caso aislado. Este crimen espantoso constituye una práctica habitual en Sudáfrica, donde las lesbianas viven aterrorizadas ante los posibles ataques. Pero nadie aún ha sido condenado en ningún caso de 'violación correctiva'.
Rituals, prejudicis, pobresa, i condicions de vida que permeten que la situació de les dones siga com és. Com exposen en Hagámoslo bien, Informe de la Campaña Mundial por la Educación y el Fondo Educativo RESULT, l’educació pot millorar la vida de les dones, i en conseqüència de la societat, però a les dones també els mutilen la seua educació: en 47 de los 54 países de África, las niñas tienen un 50% menos de oportunidades de asistir a la escuela secundaria; la tasa media de finalización de la escuela primaria para niños en Àfrica subsahariana es del 56%, pero sólo del 46% para las niñas. Esta desigualdad suponela negación de los derechos de las niñas y conlleva un grave coste social y econòmico.”
Si es mutila una dona, ens mutilen a totes!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada