Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de setembre 20, 2009

Nota de l'autora:Mares i filles

“Tot el que fem és irreparable”. Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències S'ha acabat la série de 13 poemes que he reunit sota l'advocació de les insolències de Fuster, i amb un títol descriptiu sobre el seu contingut. Revisant-la és una de la série més comentada, i us done les gràcies a les persones que heu animat el blog. Contrariament al que passava amb les Biografies anònimes les Mares i filles, no amaguen cap altre secret que el de les identitats, el de les complicitats i els reconeiximents...La vida resulta tan irreparable com la mort, i les relacions entre mares i filles estan massa a prop d'ambdues, per això crec que resulten intenses en l'amor i en l'odi. Agraisc a Manola Roig i a V. Kendall les seus imatges que han fet companyia als textos.

La xiqueta que no sabia parlar

Ni sabia. Ni volia. Ni ho va intentar mai. El dit servia per senyalar i era suficient. I va viure bé, però va viure poc. El dia que caigué a la séquia, el dit, els dits no la va salvar. Intentà la veu, però ningú no li la reconeixia. I així conten encara la història a les xiquetes que mostren un punt de rebel·lia. I és que açò és un món de mones!

Intuició

Alfabet menor Aquell no seria el millor dia de la seua vida, però seria l'últim. No ho sabia, ni tampoc ho podia intuir, però algú, que no la perdia de vista, estava a punt de fer-la desaparéixer.

Telegrama 17

Trie camises. Colors de dia. Penes de nit. Nueta, vull viure.

Resposta

Alfabet menor Faltava un minut perquè el tren eixirà de l'estació, un minut, una decisió.. "Sí", respongué. Pujà al tren, tancà els ulls i s'abandonà a la felicitat.