Segons l’Alcover un Fira, és una dèria, un desig, una idea forta. El nostre desig per a la celebració del Dia del Llibre enguany és compartir amb vosaltres els Animals de séquia, un llibre que hem fet a quatre mans, Manola i jo, i que acaba de publicar Dolors Pedrós, Edicions 96. Traurem a passejar els Animals. Esta nit se’n van a l’Octubre a celebrar el Sant Jordi que l’AELC i Acció Cultural organitzen, i també en la Fireta del llibre de l’Ajuntament de Guadassuar.
Després passarem per la Fira del Llibre, divendres 25 en companyia d’Emili Piera, i diumenge 27 amb l’espectacle audiovisual. Si voleu que signem els vostres llibres, ho podrem fer a les Trentacinc Formiguetes i a Esplai Llibres. Amb els Animals de séquia hem intentat convertir el paisatge en emoció, per aconseguir-ho hem usat el conjur que els poetes han descrit, totes les rondalles sobre les séquies de la terra d’arròs que ma iaia la Blanca ens contava i les imatges i dibuixos que hem robat al paisatge.
Daniel Pennac, fa molts anys ens explicà que llegir és un verb que no admet l’imperatiu, però imagine que estarà d’acord amb mi si afirme que el verb llegir admet la festa, la celebració i la diversitat. I un fort desig.
La festa, com la de hui, Dia del llibre, sembla que se la “inventà” un editor valencià, Vicente Clavel el 7 d’octubre de 1926, en plena dictura de Primo de Rivera, data en la qual es va celebrar per primera vegada. Encara que després es traslladà al 23 d’abril, que Clavel trià perquè coincidia amb el naixement de Cervantes. Segurament la fauna local li degué semblar al nostre paisà, poc “exportable” i lligà la festa a una llengua, només. Oblidà, per exemple, que Cervantes citava Martorell.
L’any 1995 la UNESCO internacionalitzà la celebració. Però ai! Cervantes no valia per a una organització “mundial”, i va buscar – i trobar- una coincidència diguem-ne literària: el naixement de Shakespeare segons calendari julià- una “trampeta”, perquè amb el calendari gregorià –el nostre- la data era una altra. Tot siga per la literatura. I per la llengua única. Ara l’anglés.
Enguany la Unesco, ha triat Port Harcourt, un ciutat nigeriana colonitzada pels anglesos i lliure, des de 1960, com a Capital Mundial del Llibre. Vinga, a vore si es veuen i se senten el Ioruba, el Igbo, o alguna de les 510 llengües vives que existeixen encara. I si pot ser més fort que l’anglés la llengua oficial, la del petroli, la del negoci; o el portugués, dels comerciant d’esclaus. Prop del Riu Níger, o del Riu Xúquer se senten més llengües que les que el poder –qualsevol poder- vol. I les rondalles ens les recorden.
