Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juliol 26, 2009

la xiqueta mutilada

Diari d'estiu d’una dona apòcrifa He baixat a la platja popular, algues, criatures, cadires, algun gos, pilotetes i enmig una imatge que em retorna al que no sóc. Una xiqueta coixa intentava correr per vora mar, volia jugar amb unes criatures, que fugien. Massa xiqueta? Massa mutilada? I he començat a sentir el tacte de l’arena en els ferros d'unes cames ortopèdiques que no són aptes per a l'estiu, ni per a la felicitat del sol i de l'aigua salada.

Abans de començar

Diari d'estiu d’una dona apòcrifa He arribat a una edat en la qual ni puc esperar res de nou, ni sé si ho vull. Les preguntes han d’estar ja contestades perquè si no sé qui sóc, què sóc… sí els meus límits i les meues accions no són clares, si els meus sentiments em condueixen per camins que no vull, o no gose recórrer… si això és així, trobe que he de buscar la seguretat de les meues accions en allò que sé que no sóc. Abans d'arribar ací he trobat amargura, crueldat, humor, cinisme i algunes coses, poques, que ens aproximen a la felicitat. Sóc una dona, dona? Sóc una dona apòcrifa? Un aforisme de Joan Fuster se'm converteix en pregunta i lletania: Només no som allò que ens proposem no ser?

Camps, la llista i el “ruiseñor”

Ahir el diari El País explicava que Camps vol registrar els avortaments i les criatures que es moren acabades de nàixer. I et preguntes per què vol fer-ho? I et contestes: li haurà passat perquè no troba la factura de “les batetes” i ara s’ho vol apuntar tot. O serà perquè vol introduir per al finançament autonòmic el criteri de població per minut al País Valencià? I encara et preguntes per què el president Camps es preocupa de registrar els morts i els òvuls fecundats i deixa els vius per atendre. O és que no serà veritat el que diuen les persones --vives-- que encara esperen l’aplicació de la Llei de la dependència? I acabes per no entendre perquè no val per al president el registre civil, el del jutjat, si és on tu has registrat el teu matrimoni, i on figura que estàs viva? No et valdrà de res si seguixes sent valenciana? I, com fa tanta calor, acabes per preocupar-te massa i pensar si tot açò no serà per acabar obligant-te a tindre la regla fins els 70 anys, per si al final et

La mare que no tenia fills

Una vegada va haver una mare amb sis fills i filles que eren tan desobedients, tan pesats, tan engorrosos com només ho són els xiquets i les xiquetes que no passen gana. Així va passar que el dia que la mare no va poder més els va dur a la casa dels fills i filles malcriats. Es va quedar més ampla que llarga i va decidir canviar d'ofici, de casa i de nom. Des d'aquell dia la coneixen com la dona feliç.