Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’octubre 2, 2011

Donuetes: un sacrifici

Sí, és exagerat, ja ho sé, però ho he donat tot a una ONG de no sé què del món. Després he cridat el fuster i el pintor. M’he quedat neta, de roba i de diners, però l’olor se n’ha anat. Un sacrifici, necessari, dels que s’han de fer quan s’han de fer.  Sent, clarament, com elles encara em critiquen i no paren de xarrar, i xarrar i malparlar de mi. No tenen consideració, ni miraments! Són de por. Sort que sóc decidida i no m’amoïne, que si no...Elles bé que saben que no és culpa meua, que tinc l’olfacte molt delicat des que va passar tot allò de Manel, i l’avortament...He pres una decisió  i la mantindré. Era precís, precís que l’olor a naftalina desapareguera. Ella o jo. Amb la salut no es pot jugar, ni que estigam en crisi. A mi plim. Jo sempre estic en crisi, i l’olor de boletes d’alcanfor i espigol se’m quedava enganxada en la gola i no em deixava respirar. M’ofegue amb les olors, és la mateixa sensació que quan estàs plena d’odi, de ràbia. Segur que em podeu entendr

Concurs de Fotografia: Escondrijos de tu ciudad

Hem participat en un concurs internacional de fotografia, amb un títol molt suggeridor Escondrijos de tu ciudad que convoca una revista digital d'art, Bostezo , amb unes fantàstiques imatges de Manola Roig i Sueca. Entreu i voteu:  Imatge 1: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 2: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 3: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/230_large.html FORMULARIO DE VOTACIÓN PARA SUSCRIPTORES/AS 708 fotografías se han presentado al  concurso internacional  Escondrijos de tu ciudad , con el buscamos retratos de localizaciones urbanas de cualquier ciudad del mundo. La temática del concurso hace referencia a una categoría subjetiva de la relación de cada fotógrafo/a con una ciudad, a través de lugares secretos, anónimos, escondidos, apartados, inquietantes, fantasmagóricos, fetiches, curiosos, periféricos, ocultos

Donueta: pastissos i compromisos

M’agrada la nata i el xocolate. El tacte de la pasta fullada, l’olor de la canyella, de la llima ratllada, de la llet calenta. Un forn encés em destarota, l’almívar de les prunes, el tacte del caramel, la textura de la crema...Des de ben menuda passava hores i hores a la cuina de ma iaia veient com media a ull la farina per a les coques de carabassa, o pastava la mantega amb la punta dels dits per untar els rotllos, o com muntava a punt de neu les clares per al merengue, fermes, altes i com tastava el moniato blanc, sempre blanc, torrat per fer la confitura, que jo em menjava a bocí ple. Mon pare, però, era un home recte i piadós que no suportava les olors, en això li semblava a la família de sa mare. Per això les intenses i primitives olors de la cuina de ma iaia li feien perdre la compostura. Ell, era un home partidari del peix torrat i de la creïlla bollida, de la missa diària, i la llum apagada. Cada dia venia a treure’m d’un pessic d’aquell espai de felicitat i plaer que