Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’octubre 10, 2010

30 dones. 2 indecisa

Dones línia de Manola Roig Una mare és una pena, i la seua especialment, és que no parava, que t'has de decidir xiqueta!. Ella només volia fugir de compromisos i decisions “vitals”, això segons sa mare. Xiqueta què? cínica o amable, hàbilment despietada o adequadament educada. Primer es trobava massa jove per res, després massa vella per canviar. I sa mare insistent i insistint: tria. Tria. Tria. I trià, en la intimitat seria cínica i cruel. Públicament amable i educada.Trià. Innocent. Al ramat, la seua decisió era la pràctica de tot el veïnat... comprengué tot el temps que havia perdut i se'n recordà de la mare que l'havia parida. 

Punt de lectura:elogi i felicitat

Fills de la gran puta, Jordi Cornudella

Dones, l'hivern ja s'acosta donueta plantada, Manola Roig I tal dia com hui, 12 d'octubre, en què Colom va descobrir el que no buscava i acabà provocant el que no volia, jo he descobert Jordi Cornudella i part de la seua obra. Caldrà explorar-la, segur. L'autor que va nàixer el mateix any que jo, sembla que ha aprofitat millor el temps.  Deixe de mostra el poema que he trobat a la xarxa i que dedique, especialment, als  cagallons, cagadurs i cagadubtes  . Un plaer, immens!. El text, formidable, és de l'obra  'El germà de Catul i més coses' (1997), Premi Nacional de la Crítica. I quan torne dimecres a València buscaré, i trobaré, l'assaig  ' Les bones companyie s',   Premi Internacional d'assaig Palau i Fabre 2010, que segons el jurat mostra que  “ els tractes assidus amb la poesia envaeixen la vida dels lectors que s'estimen els poetes....i  l'experiència de llegir versos s'emparenta amb l'experiència d'escoltar mú

Punt de lectura:inspiració

Afegeix la llegenda

30 dones. 1 sorda

Per a la série 30 dones. Manola Roig                                          Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?                                                                  j.f.                                                                 O som rutina o no som res.                                                                 Un record.                                                                Una idea.                                                                Un sospir...                                                                Una dona que s'allunya.                                                                r. r. 1. SORDA En sentir el diagnòstic va pensar que algú l'havia maleïda i s'entristí. Tardà poc en pensar que ella no es mereixia el tracte cruel de la vida, si sempre havia sigut bona persona, ah! i generosa , si ni deutes tenia, jo que mai he calumniat ningú, ara sorda i després, què?... La ràbia la va