Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juliol 1, 2012

L'home del sac, a Joc de dos

El primer poema i el primer dibuix del llibre Joc de dos. Dibuix de Manola Roig L'home del sac Al mig del no res vivia. Un dia, vaig passar per allí. L'home tenia un sac, i me l'ensenyà. Al sac vell ho trobí tot: el salnitre i els crancs de la mar, els curatalls dels muntanyassos, l'aigua clara del desembre, les camallongues de l'estiu, el llepó —càlid i llefiscós— de la séquia, la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs a l'estiu, els parotets de foc i les randelles d'herba... Jo me'n volia anar d'aquell no res. Vaig mirar dins del sac, em quedí. Ara, i per sempre, el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre, em fa feliç.

Joc de dos, amb tots els sentits

Segons la Viquipèdia, “ hom hi reconeix tradicionalment els següents cinc sentits (entre parèntesi l'òrgan on resideixen): Vista (als ulls ); Oïda (a l' orella ); Olfacte (a la pituïtària ); Gust (a la llengua ); Tacte (a les terminals nervioses de la pell ). Col·loquialment es parla del sisè sentit com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan. En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit és la facultat per la qual es conceptualitzen i s'anomenen els éssers que son percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir afat . Actualment, es consideren sentits també els següents: la termocepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic” Ja veieu, doncs, que amb el temps ens han augmentat els sentits i no només la saviesa, els quilos o la mala llet. La crisi no afect

Poesia visual: temps d'estiu, temps de fuita

Fotografia Manola Roig  Miraré sota la pedra, sota la terra, sota l'arrel. Només a tu i a mi ens pertany el que fa temps soterrarem. Ara, ella, passa de pressa, corre. Temps d'estiu, temps de fuita.