Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de setembre 13, 2009

Les mares estrela

Els fills les trenquen, però es refan. Infinites. Ningú no ha pogut amb elles, si estan juntes. Com estreles que s'enganxen a la roca, són roca i es refan. Si mireu cap el far del sud les veureu a poqueta nit, curant-se de les ferides i xiuxiuejant els seus secrets. No crideu, no canteu, observeu i calleu. El dibuix, Cel i Mar, és de Manola Roig

Perfum

Alfabet menor Ella el mirava reposadament, tranquil·lament, intensament. Havia perdut la por, ell li robà la innocència. Es girà d'esquena, s'estirà i es retirà. A ell només li quedà un perfum enganxat, entaforat, molest. El de l'odi.

Font

Alfabet menor Se'n penedia de tot el que havia fet, però també sabia que res no tenia remei. Seure i esperar. Mirar cap endavant i escoltar la remor oblidada de la font. Allí quedà soterrar el seu secret. Per sempre. aigua corrent i secret humit.

Font

Alfabet menor Se'n penedia de tot el que havia fet, però també sabia que res no tenia remei. Seure i esperar. Mirar cap endavant i escoltar la remor oblidada de la font. Allí quedà soterrat el seu secret. Per sempre. aigua corrent i secret humit.

Novembre

Alfabet menor Un sol radiant, una aigua empantanada en els camps de novembre, ànecs, teuladins i polletes d'aigua... Un cel clar d'hivern per estrenar. Pujà al tren decidida a acabar amb tot. Només trenta quilòmetres per canviar d'idea o no.