...Venien del País de Migjorn, una terra de marina on el sol reverberava damunt la mar. Un bon dia, la Desgràcia havia començat a encalçar-los. Tenien un vaixell i una casa a la platja, però la Desgràcia els havia destruït el vaixell, la casa i la platja. Alguns dels seus veïns, temerosos de no ser també tocats per la Desgràcia, en comptes d’ajudar-los els havien foragitat del lloc. Així és que ells es posaren en camí amb el cor trencat i amb l’esperança de trobar aixopluc a part o banda de Migjorn, però no hi va haver cap cor amatent que els volgués agombolar, ans al contrari. De manera que, aquissats per la Desgràcia i pels seus consemblants, emprengueren viatge a l’aventura, sempre d’esquena a Migjorn.... ...El jove més bru de les tendes va fer sentir la seua veu per contar que venien del País de Ponent, allà on no hi ha mar ni rius, ni pedres per fer-se cases ni fusta per construir vaixells. Tots quatre, de dos en dos i sense que una parella sabés res de l’altra, havien estat