Punt de lectura: escriure

Les dones diem prou a Camps

Les dones diem prou a Camps

Si encara no has signat el manifest: Les dones diem prou a Camps, no et preocupes. Tens temps.
Un grup d’actrius, escriptores, periodistes, professores.... dones, ens hem adherit aquest manifest. I tu? Ens vols acompanyar?La forma més ràpida de fer-ho és enviar-nos un correu a
lesdonesdiemprou@gmail.com


Pot usar la fórmula que vulgues, però et suggerim la següent:

Sóc dona i vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Sóc home, amics de les dones, i també vull dir-li prou a Camps
Nom, cognoms i professió

Et reproduïm una part manifest i et convidem a que visites el blog del grup per llegir-lo complet:

Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU.
Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible.
Aquesta societat no és la que volem per a les nostres filles i fills. Tenen dret a viure en una societat elevada culturalment. Tenen dret a ser lliures a l’hora de triar religió, pensament, estudis. Tenen dret a ser un poc més feliços que els qui els hem precedit i vostè ho impedeix amb les seues males maneres de fer política.

Punxa ací i aniràs al manifest complet:

Entra al blog, fes comentaris, envia’ns qualsevol informació que vulgues compartir. Si no saps fer-ho al blog, envia un correu. Participa. Si no ho fem entre totes no ho farem.

http://lesdonesdiemprouacamps.blogspot.com/

8 de març: dia de la dona

Les meues dones

No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això:

una dona.

Una dona com les altres,

com les que patixen,

com les que estimen,

com les que veuen i diuen,

com les que veuen i no diuen,

com les malaltes,

com les mutilades i les manipulades,

com les vençudes, les enganyades,

com les que parlen,

com les que callen,

com les que corren i no descansen,

com les de sempre,

com les invisibles...

En definitiva, una dona,

com totes,

viva i per sempre.

D’Agatias l’Escolàstic

“Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres,
febles noies, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb mots confiats,
es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers
passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries”

Mª Àngels Anglada, Les germanes de Safo, poetes hel·lenístiques dels segles VI i V ac

LES DONES DIEM PROU A CAMPS

Nosaltres, dones, filles, mares, àvies, nétes, treballadores, estudiantes, jubilades, amants, amatents, lluitadores, pacificadores, joves i grans, totes diem PROU.

Les dones italianes han dit PROU a Berlusconi i la seua impunitat esfereïdora. Les dones egípcies han dit PROU a la dictadura indecent de Hosni Mubàrak...

Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diem PROU a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible.

més...

Diem PROU a la desfeta de l’escola pública valenciana. No assumim ni admetem, de cap manera, la desaparició de línies en valencià ni el menyspreu cap a l’Escola Pública Valenciana del Consell actual. Les nostres filles i fills tenen dret a una educació de qualitat en la nostra llengua. Tenen dret a ser feliços a la seua escola. I eixa escola només pot ser pública, en valencià i de qualitat.

Diem PROU al menyspreu permanent i sistemàtic de la nostra cultura i la nostra llengua. No consentirem ni un sol cas més de polític inculte i barroer que insulte i amenace els nostres mestres, ni una sola portaveu del govern més que faça gala del seu palès menyspreu pel valencià amb frases com “l’entenc però no el parle”. No permetrem que es castigue els nostres músics, pintores, actrius, directors, crítics d’art, associacions culturals i poetes pel fet de conrear la nostra cultura i la nostra llengua. Exigim una classe política amb el nivell que ens mereixem.

Diem PROU a la manipulació de la nostra RTVV, que és nostra però no com la volem. S’ha acabat ja l’hora de fer de la ràdio i la televisió pública una agència de contractació de comissaris polítics. Acabarem amb l’espoli dels recursos que ens pertanyen. No consentirem que ens facen tant de mal amb els diners que nosaltres paguem. La RTVV ha de ser l’eina que ens faça sentir prop les unes de les altres i solament pot ser així si és pública, en valencià i de qualitat.

Diem PROU a la censura encoberta i a l’assassinat permanent de la llibertat d’informació. Tenim dret a informar-nos lliurement, a opinar i a pensar amb plena llibertat. Diem PROU a l’atemptat contra la nostra llibertat censurant les emissions de TV3, televisió germana amb la qual hem estat units més de vint anys.

Diem PROU a la corrupció instal·lada en el Consell i en altres institucions públiques regides pel seu partit. Les dones sabem que no podem permetre ni un sol càrrec polític més corrupte, ni sospitós de ser-ho. L’educació de les nostres filles i fills està en joc. No sap com costa educar quan el model que hi ha al davant és el seu. Sabem que hem de recuperar valors com l’honradesa, l’honestedat, la cultura, el refinament, la generositat, la cooperació. Valors oposats al que vostè i el seu consell practica a diari.

Aquesta societat no és la que volem per a les nostres filles i fills. Tenen dret a viure en una societat elevada culturalment. Tenen dret a ser lliures a l’hora de triar religió, pensament, estudis. Tenen dret a ser un poc més feliços que els qui els hem precedit i vostè ho impedeix amb les seues males maneres de fer política.

Li ho diem clar i alt senyor Camps, en la nostra llengua, la que ens estimem: el valencià. I no prenga la força de les dones com una actitud anodina i sense importància. El carrer és nostre. El món ha sigut i és nostre. Fins ací hem arribat! Diem PROU!

Nota de les autores: un grup de dones valentes i decidides, que encara tenen esperança i dignitat s'han unit a través de la xarxa per exigir, el mateix que les italianes han exigit: dignitat!

Si no heu signat el manifest feu-ho. 

Envieu un correu a l'adreça del grup o entreu al blog. 

http.//lesdonesdiemprouacamps.blogspot.com

lesdonesdiemprou@gmail.com

Sobre Safo i les poetes hel·lenístiques (I)

Ja s’acosta Sant Josep

Diuen que deia Virginia Woolf que cadascuna de les grans escriptores actuals és una hereva alhora que una innovadora.

Hem decidit que Safo i el grup de poetes hel·lenístiques de les quals parla Mª Àngels Anglada en el seu llibre Les germanes de Safo són la companyia perfecta per dedicar el mes de març, que anuncia la primavera, a les dones poetes. I recordar de qui som hereves, perquè si no som grans escriptores, sí que som dones artistes.

Us mostrarem grup de refinades artistes que “eren honorades pels seus conciutadans” i de les quals “els autors antics parlen amb molt de respecte i generositat”. Eren dones que es prenien molt seriosament el seu art, al qual li dedicaven estudi i preparació, amb un resultat excel·lent i innovador. Com explica l’autora de l’antologia que us anirem reescrivint “ els complicats esquemes d ela mètrica no tenien secrets per a elles i n’inventaven de nous”. Safo, Corinna, Cleobulina, Telesil·la, Praxil·la, Mirtis…la primera onada de poesia lírica escrita per dones.

Recordarem també l’autora de Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983; Barcelona: La Magrana, 1997; que ens regalà “un llibre de divulgació d’una poesia poc coneguda entre nosaltres….destinat a lectores i lectors corrents , a persones a les quals els interessa la poesia i la vida quatidiana dels homes i dones a través de la història”.

Per  acabar-ho d’entendre:

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930―Figueres, 1999) ha estat narradora, poeta, traductora i crítica literària. Llicenciada en Filologia clàssica va estudiar, entre altres coses, la poesia italiana i els mites grecs. En les seves obres sempre hi ha aquesta recuperació del passat que la porta a rescatar l’obra de poetes hel·lenistes dels segles V i VI abans de Crist, a Les germanes de Safo; a la reconstrucció del passat personal i col·lectiu que realitza a Les Closes (1979); i a la rememoració documentada de l’holocaust d’El violí d’Auschwitz (1994) i de l’extermini dels armenis de Quadern d’Aram (1997). En les seves obres sempre hi és present la mediterrània, amb la seva cultura, per tant, el classicisme, i també l’art en les seves diverses manifestacions, com la pintura, la música i la poesia

En l'època helenística la dona adquireix un estatus jurídic més favorable que en èpoques anteriors i fins i tot s'incorpora a camps com la economia i la cultura que sempre li van estar vedats. Quina és la causa  d'aquest canvi? Per començar la Guerra del Peloponès (la guerra sempre  s'ha constituït en el motor per a la presa de consciència de grups marginals i la seva posterior canvi d'estatus social-en el nostre dies es reconeix la  influència de les dues Guerres Mundials en l'emancipació de la dona-).  Un altre factor que podem legar és la ruptura de l'estructura de la polis  grega, que es produeix amb el domini de Grècia i Orient per Alejandro i seus diádocos. També la influència que van poder exercir les reines de la  dinastia macedònia i el seu paper actiu en la política i en l'economia. Finalment l'influx religiós. Gràcies a les festes religioses, els actes de culte eren l'única vàlvula d'escapament per a la dona atenesa del segle V aC En 
l'helenismo es produeix un fenomen singular que facilita l'extensió  universal de divinitats femenines. La cristal definitiva d'una religió astral i la culminació del katheotetsmo en el qual una única divinitat domina a les altres. Aquest sincretisme es caracteritzarà en què la divinitat  suprema sigui una deessa i no un déu. Aquest fet va influir en una nova valoració del femení en tota aquesta llarga era helenística.

G E R M AN SANTANA HENRÍQUE