El nostre llibre ja existeix, ahir férem la presentació a València, a la seu de la Intercomarca l. L’acte va ser entranyable, emotiu i vibrant. Un bon grup d’amigues i amics ens van acompanyar i van riure, s’emocionaren. Ens emocionarem. Com em va tocar seure a l’altra banda encara estic esperant que alguna persona m’explique, em narre, què va passar, per poder tindre una idea clara, perquè, francament encara no ho tinc clar. No sabia que entre la poesia i la boxa pogués exisitir alguna relació, ni que des de la poesia et pogueres sentir com els boxejadors. Però només he trobat una manera d’explicar com em sent: Knockout, ço és K.O, tot i que no em sent vençuda sinó guanyadora. Pura contradició! El combat durà poc, tres assalts. En el primer, Manel Alonso Català , presenta el llibre i la col·lecció a la qual pertany, Mil poetes i un país, una realitat i una esperança. I comencí a perdre la consciència:“ La seua és una poesia en què els pilars sobre els quals se sus