Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 31, 2013

Lorca, Franco i la Tarara

Em feia gràcia, usar una cançó popular per un nou dietari. Ignorava què em trobaria. De la setmana santa dels cristians, només salve la música que crearen per celebrar-la i que ara ja han desterrat de les seues cerimònies, però s’ha quedat en els nostres sofisticats aparells. Poques coses són tan estimulants per a l’esperit com la Passió segons Sant Mateu de Bach, o els Officium hebdomadae sancta e de Tomàs Luís de Victoria, mentres tens bona companyia, la immensitat de la mar davant i un bon dinar a taula. Plaers i plaer. I de música a música, m’he trobat que la Tarara que jo cónec i cante de tota la vida, és la versió irreverent i surrealista, per no dir perversa, d’un poema de Federico Garcia Lorca. Alhora que ha resultat que el poema de Lorca, n’és la seua versió d’unes cobles populars que cantaven el segle XIX  els xiquets i les xiquetes de Soria, mentre feien un cercle. Però el que cantaven aquelles criatures tenia un orígen sefardí. I curiosament, la peça en qüestió

Estem vives, no necessitem la resurrecció!

Déu necessita cada any nàixer, morir i ressucitar, però nosaltres no. Treballem cada dia, vivim, escrivim, dibuixem i vosaltres passeu per ací i llegiu, mireu, comenteu...a poc a poc hem arribat a tindre més de 500 entrades penjades en la xarxa - cada dia pense que el blog rebentara!- i heu passat per ací més de 80.000 xarxaires - deixeu-me dir-ho així. Hui no celebrem la nostra ressurrecció , no necessitem tanta màgia. Tenim la vostra! Gràcies per vindre. Torneu, ja sabeu que com som metòdiques i detallistes passem llista.