De paraula en paraula de vegades, va l’ésser humà tota la vida” Jerzy Lec El tren, les vies del tren i el viatge estan molt presents en la meua vida, de sempre. De fet, n’hi ha dos records de quan era una criatura que sempre m’acompanyen, i els dos em toquen el cos i el cor. Des de la terrassa de ma iaia, la blanca, es veia passar el tren. I quan jugava en el carrer, entre les vies i les criatures només n’hi havia uns fites menudes i un fil de ferro on posavem el cul, i arriscavem les nostres vides, per sentir l’emoció i la tensió, el perill, que el pas del tren ens provocava. Era la línia València-Gandia, i el meu joc amb el tren, passava a Sueca. 50 anys més tard, com en aquell joc, un nou perill, ara provocat per l’emoció d’exposar els teus pecats, patiments i ferides a les mirades del món, lectores i lectors, és el Joc de la paraula i de la poesia. Fa un any, vam presentar a València Joc de dos , el primer poemari imprés en paper, amb il·lustracions de la meua