Començaré el joc Amb aquest anunci, quasi amenaça, acabava el primer post que vam penjar fa dos anys. Havíem trobat el cabet del fil i podíem descabdellar tot el que ens ofegava...estiraré, estiraré i la casa us tombaré. Començà com un joc de xiquetes, sense massa regles, i hem acabat escrivint i dibuixant a quatre mans, quasi cada dia. Des dels nostres racons interiors, des de la distància que ens imposa la vida, hem trobat en el blog un espai per al joc. Els seus dibuixos, i les meues paraules, s'enganxen els uns a les altres i van construint, construint-se. El blog ja no ens pertany, com les donuetes, té vida pròpia, ens imposa el seu ritme i ens obliga a treballar. I a l'altra banda, vosaltres. No us veiem, però més de 30.000 entrades ens demostren que esteu. Per a nosaltres és com la màgia que voldríem per a la nostra vida. Els més de 600 comentaris, completen el joc del blog. Nosaltres seguirem jugant, ara ja no sabríem viure sense enxarxar-nos.