Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juliol 5, 2009

Fragments de poesia III, Francisca Aguirre

Hay en tu corazón un eco extraño, una nostalgia fulminante y fiera de otra piel, otra boca y otra oreja que te ha puesto en el rostro un gesto uraño. Que raro es contemplar tu sufrimiento desde el estribo de la lejania a que tu corazón me ha condenado. Francisca Aguirre , Ensayo General

Fragments de poesia I, Carmelina Sánchez-Cutillas

Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres. I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana. Carmelina Sánchez-Cutillas , Els jeroglífics i la pedra de Rosetta

La dona que volia pensar

Sabia que podia formular bells pensaments. Les seues reflexions sobre la condició humana ens podrien lliurar de la misèria moral. No obstant,l'alt sentit de responsabilitat va fer que preferira donar de mamar els seus fills, rentar el cul dels seus ancians privats d'altres atencions i consolar l'home i la seua fragilitat. Això i posar la rentadora, fer el dinar, comprar al mercat i al supermercat, netejar les persianes del menjador, tot, va impedir que poguera concretar aquells meravellosos pensaments. No va salvar el món. No tenia temps.

La mare i la filla

Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus? Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món, la mare li respongué: 1. Crec en la desesperació de la gent 2. Crec en la rotunda soledat dels humans 3. Crec en la generositat infinita de qui no té por 4. Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa 5. Crec en la debilitat de les forces humanes 6. Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians 7. Crec en les veus dolces dels qui s'estimen 8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar 9. Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres 10. Crec en el poder de les paraules

El comiat

Les parelles més curioses, les carregades d'odi, les que no endevinen que l'altre no el pot suportar. On siga i com siga s'ho diuen tot com qui no es diu res. Conversa I Ell, mira com les altres dones passen pel seu davant. Ella, mira les dones com passen pel seu davant. —Me'n vull anar per no tornar mai més! —Fes-ho! Fes-ho! Per què no ho fas? Conversa II Ell, amb una veu dolça i enverinada. Ella, tossint i fugint o tossint per fugir. —Ens estimem tant! No voldria dir-te adéu mai!! Conversa III Ella que explica coses sobre la seua vida en comú. Ell que mira les estreles i somnia. —No crec que pugam pagar-ho tot. —No crec que arribem a temps de veure la lluna! Conversa IV Ella, que se sent com la seua resistència venç. Ell, que té clar que si ella rebenta en trobarà una altra. —No crec que puga resistir-ho!! —Sí que podràs, mala puta!