Donueta republicana … No puc dir el teu nom. L’he volgut oblidar: l’he volgut inventar: l’he volgut descobrir, desxifrar torpement. He passat, lents, els dits sobre les pedres aspres, sobre les pedres fines, sobre les pedres grises, sobre les pedres negres, terriblement brillants, que tapen certs sarcòfags… Em pujava pels dits un panic vers el cor. La clau que obri tots els panys, V.A. Estellés Hem recordat en el blog coses ben diverses el 14 d’abril, un dia per a la memòria i la reivindicació. Hem recordat MercéRodoreda, exiliada, que posà veu al patiment de tantes dones anònimes, com les nostres donuetes republicanes a qui la dreta i l’església va humiliar, insultar i tancar a casa en acabar la rebel.lió dels feixistes. En acabar la guerra. Hem vist al facebok l’entusiasme que despertà la proclamació de la República i hem llegit la nostàlgia i l’esperança de tanta gent. N’hi ha moments que són irrepetibles. Però el present, el nostre,