Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de gener 29, 2012

Dia mundial contra el càncer

Nota de les autores: La Organització Mundial de la Salut, ha declarat el 4 de febrer com el Dia mundial contra el càncer . Des d'ací, i amb humor ens unim al patiment de tanta gent i que viu cada dia amb una malaltia ben comuna, però que la societat en general viu com un pecat. Esperem que a cap govern li passe pel cap retallar en investigació, ni en assistència i que la societat assumisca la normalitat d'estar malalta. Llegiu l 'article de El Punt, contra el tabú i la marginació d'una malatia que es cura. Nosaltres ja ens hem afegit a la normalitat de la malaltia amb el post sobre donuetes amb càncer Les donuetes (malaltes) no som tontes Creu-t’ho que encara que hem estudiat i parit; encara que hem opinat i sabem donar i prendre, cuinar un arròs caldós amb fesols i nap per xuplar-se els dits -tots, eh!- ; encara que usem un portàtil, l’iPad, i la Blakberry i el mail i el google+ i nosequantes tecnologies punta més; encara que gosem cantar de solistes la veu de

J.V. Foix i Matilde Llòria: a l’endemà de l’homenatge

Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guardem la paraula... Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa matinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de les terres costeres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua .  J.V. Foix, Darrer comunicat , 1970 Diu Foix , un poeta que corria nu pels boscos , i jugava amb les paraules; un poeta pastisser que no sabia fer pastissos; un exiliat d’obrador en un temps agre que encara no ens ha deixat del tot que se’ns han acabat els mots ni per dir que no n’hi ha i que si en trobem de frescs, i els diem, ens escurçaran la llengua.  Diu Matilde Llòria , una poeta valenciana amagada sota el nom del seu home, un metge represaliat; una poeta valenciana que va escriure en castellà i en galec; diu la poeta ignorada ara, quasi oblidada sempre i exiliada des que els seus van perdre la vida i la guerra, que caldr