Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 1, 2010

Dia 4: “Estat ai en greu cossirier”

Al sol del migdia Tinc un desfici, ai, inclement,   pel cavaller que m'ha servit.   Massa l'he amat, m'ha malferit,   vull que tothom en tingui esment.   (…) Per ell jo visc en plany i enyor   en llit o quan vaig vestida Comtessa de Dia , trobairitz Estic segura que l’espècie humana està feta per a l’activitat. I què passa quan ens quedem quetes? Pur desfici. Baixem a la platja. Un grup de jovenetes, des de la distància però madures de prop, representen la seua fantasia. Vestides a la moda i amb tots els ets i els uts de les pàgines centrals dels Harper’s Bazar, , imitada des de tots els angles i preus, dansen davant del “manso” – "Benaventurats els mansos: perquè ells posseiran la terraçç"–. Innocents i malaltes de sèries, intenten, fugint del sol inclement, fer-se la foto més exòtica –ací?-. Han vist una espècie de cova, perillosa, on les ones trenquen amb força, i darrere roca grossa i cel blau. S’exhibixen, i alcen les càmeres.  Tenen el cabe

A Midsummer Night's Dream: Dia 3

Al sol del migdia   “ És cert: parlo de somnis, que són els fills d’un cervell desvagat, nascuts de la més vana fantasia, més prima de substància que l’aire, mes inconstant que el vent…” Mercutio, Somni d’una nit d’estiu , Shakespeare    És bo tindre somnis. És bo? El somni , pot acabar per ser realitat. Hem d’estar preparades perquè pots arribar a pensar que el que tenen de bo els somnis és que et pots despertar. Plàcidament. Quan el somni esdevé realitat la mar té la bandera roja, s’olora el perfum dolçot d’una dona madura i arreglada. A vora mar s’alça l’arena i m’encega, i pengen tampons gastats dels tamarius  olorosos. Si alce la mirada cap a l’horitzó he de fugir de l’exhibicionista de cos oliós i negre de cabina. Quan el somni esdevé realitat en agost, és quan només recordem com de gastada i odiosa resulta la famosa marxa núpcial Ein Sommernachtstraum   de Mendelssohn . I oblidem, que va ser creada pel músic  als 17 anys, com una obertura única i preciosa inspirada e

Al sol del migdia: un fantasma ronda la platja

Dia 2 Ein Gespenst geht um in Europa  das Gespenst des Kommunismus.  Alle Mächte des alten Europa  haben sich zu einer heiligen Hetzjagd gegen dies Gespenst verbündet,  der Papst und der Czar, Metternich und Guizot,  französische Radikale und deutsche Polizisten. Manifest der Kommunistischen Partei , Veröffentlicht im Februar 1848 Un dia de calor intensa i bandera blava. Sabeu que n’hi ha gent- com lade Sant Pol de Mora en el Maresme- que torna la bandera blava perquè vol conservar la seua platja tal com és? Les manies habituals, mirar, descansar, mirar, llegir la premsa i al final del dia, tornar a a mirar. Un capvespre de manual, només platja i ones blanques. Els gossos de sempre, prohibits però presents. Un grup trenca la rutina, es desplaça des del muntanyàs. Una gran bata blanca arrossegada per dues mans?  Què és? Un fantasma ronda la platja?. Sorpresa!!! Però realment es tracta d’una "nóvia" que avança amb la cua i el vel cap a la vora de la mar –“ a la orilla de

Al sol del migdia: dimezzata

Dia 1 «  L'inferno dei viventi non è qualcosa che sarà; se ce n'è uno, è quello che è già qui, l'inferno che abitiamo tutti i giorni, che formiamo stando insieme. Due modi ci sono per non soffrirne. Il primo riesce facile a molti: accettare l'inferno e diventarne parte fino al punto di non vederlo più. Il secondo è rischioso ed esige attenzione e apprendimento continui: cercare e saper riconoscere chi e cosa, in mezzo all'inferno, non è inferno, e farlo durare, e dargli spazio » ( Italo Calvino , Le città invisibili , 1972) M’he retirat a descansar en un racó de platja mig verge, mig habitada. Una platja que em recorda constantment algunes de les històries d’ Italo Calvino . La meua platja d’agost s’omple de persones-personatges de les seues faules, i és una platja “dimezzata”, si m’ho permeteu. Roques, aigua blava, muntanyàs, olor intens a sal i paella de nyenya. Matoll i tamariu . Dones robustes, primes, joves i velles, que mostren els seus pits sense silico