Deixant a part les diferències entre el món, la cultura i la intenció de Dant , apropiant-me només del que m’agrada, m’interessa i puc reinterpretar; des de la meu modesta visió de dona madura i a punt de votar, en un mòn complex, on fins i tot des dels àmbits més revolucionaris -els acampats de la Puerta del Sol– m’ignoren –sembla que n’hi ha debat sobre l’ús no sexista del llenguatge i més coses-, us convide a la reflexió poètica. He trobat en la Divina Comèdia la inspiració que necessite per practicar una reflexió activa, i poètica, que m’ajudarà passar el dia. Com el poeta, he invocat la protecció de les dones, de les muse s: O muse, o alto ingegno, or m’aiutate. En un món que dorm –sempre-, i reflexiona –només hui?- hem d’afrontar un viatge de quatre anys, molt perillós. Tinc la certesa que més per a les dones. I com un mantra repetisc – manipule- versos aliens. E io sol una m’apparecchiava a sostener la guerra Sí del cammino e sí de la pietate, Che ritrarrà la mente che