Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 9, 2014

Joc de dos a Alzira

Anit vam celebrar la vespra de Sant Valentí, ja havia avisat que segons Riquer el sant té antiguitat en les terres de parla catalana, des dels trobadors, com a mínim. En companyia d'artistes i llibreteres, gent sensible i creativa, vam passar des de la mistela a l'anís, en rotllet; des de la crítica amable a la música emocionada; des de la fredor dels inicis al calor de les veus. I vam aconseguir que el Joc, inicialment, de dos -Manola Roig, Alba Fluixà, Lluís Roda i Enric Casado- acabara sent el joc de totes i tots. En el Seís Doble recullen la crònica de l'acte , amb unes fotos magnífiques de Hayak i un audio complet per a qui tinga la paciència o les ganes de sentir-nos.

Joc de dos per Sant Valentí: qui no fa la vespra, no fa la festa

. .. amors me punch e desirs ma flagelha, temps ho requer e raysos m’o cosselha que’s en chantan vostra lausor expanda en cest gay jorn del proz sant Valenti, ... Li auzelhet vey que per semblan festa  Ménon gran joy pels prats i pels boscatges  Per fin’amors qui.ls dona gays coratges  De dos en dos, que-z us no se n’arresta... Explica Martí de Riquer, savi entre savis, que el poeta Pardo abans del 1420 va escriure uns versos dedicats a una dama, als ocells i la primavera que constitueixen una de les més antigues manifestacions de la festa dels enamorats dedicada a Sant Valentí en les terres de la Corona Catalano-Aragonesa. Afegeix Riquer que el poeta Pardo podria ser el sobrenom d’un governador del Regne de València, de nom Aznar Pardo de la Casta, o potser millor el seu fill, que enviat per la Corona a França, va escriure a Alfons el Magnànim una detallada i literària visió de les jornades sagnats que va viure a París amb l’entrada dels borgonyons en