Just quan la veu, càlida i vellutada, havia començat a cantar Strangers in the night, començà el formigueig a les cames i a les mans. I es desbategava, sense remei. Només sentia el cansament, que la melòdia repetida una vegada i una altra, produïa en el seu cos massa vell per a noves rutines.
Va ser soterrar el seu home, i tornar a casa acompanyada per aquella veu dolça que durant set anys, li havia indicat el camí. Però, sense cantar.
Havien passat tant de temps juntes, la veu xarrant, i xarrant i manant i manant, i ella escoltant i obeint, que, ara, li perdonava la insistència i la passió amb què repetia les paraules del “galan”, Sinatra. Podia entendre un entusiasme passatger, però mai aquella exagerada insistència, aquella obsessió. Havien deixat estar la feina, i això no s'ho podien permetre. Si aquella veu dolça que sempre li indicava el camí, l'única cosa que feia era cantar, qui li diria què i com havia de fer el que havia de fer?
Angoixada, desesperada i sense poder fer ni una confidència --qui hauria entés aquell odi a Sinatra? Ets boja?-- començà a pensar a desfer-se’n de la veu. Per sempre... in the night... Preparà el maletí, acuradament, lentament. Li ho havia ensenyat sa mare, que preparava el de l'escola com si la vida de la seua filla depenguera de la precisió amb què tot s'hi encabia al maletí escolar, i no li faltà mai cap detall. Ni la mel.
La conclusió de la investigació era incontestable, la cruel i despietada assassina, s'havia suicidat. Aquella morta presentava un posat estrany de calma i satisfacció, que enterbolí la investigació i mortificà el capità. Els indicis, els rastres, totes i cadascuna de les proves que trobaren, demostraven fefaentment, que aquella dona menuda, de garreta curta i mans ossudes, era l'assassina de la mel. Set anys de cadàvers escampats per tota la comarca amb la marca de la mel, s'havien acabaven.
Hi havia un detall, menor, sense importància, per al qual no trobaren cap explicació i acabaren per oblidar. Al costat del cadàver, hi havia la caràtula d'un cd de Frank Sinatra, amb una inscripció manuscrita de l'assassina: “…Ever since that night, we've been together”. I tu ara, Frank, callaràs!
