Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Biografia anònima 2. Microrelats

Nàixer en aquella ciutat tan menuda i previsible, va impedir que es divulgués la seua obra com calia. Va abocar l'artista a no canviar ni una sola de les rutines heretades, en la seua menuda i previsible vida. En arribar a l'adolescència la contenció es desfermà i l'anima d'artista li esclatà. Començà a compartir la seua obra, la seua sensibilitat amb el veïnat, que no entenia res, però se sentia millor. En vida va fer molt de bé, quasi sense voler, quasi sense saber-ho. Va morir jove, com li pertanyia per professió i tradició. Els bons moren joves. Una mort dolça com la pluja de maig. Va ser així. Al veïnat li quedà una breu ombra de tristesa que el ponent, ferotge, d'aquell estiu sufocà. Foc i ombra.

Microrelats: Biografies anònimes

Sóc una i sóc totes. Una vida que es confon amb les vides. Cada matí al carrer , em multiplique. Color, calor i moviment. Una vida, totes les vides. Cada nit torne a casa, dividida. I escampa la vida i s'imposa el silenci. I què som sinó multitud i soledat, complicitat i pena, color i olors. I el camí multiplica el que la vida divideix i la mort resta. Les nostres anònimes mirades, sumen. En som més. I som anònimes i desconegudes.

La invisibilització de les artistes també és violència. 25Novembre a Almussafes

Dijous 23 de novembre a les 18:00h passarem per Almussafes, convidades per la Federació de Dones Progressistes i l'Associació d'alumnes de l'escola d'adults, per recordar que el silenci i la invisibilitat de les dones en l'art, també és violència de gènere.  Passarem per intentar convéncer-los de la necessària i urgent vindicació de les escriptores, de les artistes, sobretot de les valencianes. Passarem per Almussafes per compartir una reflexió que ens porta a formular preguntes i assajar respostes. I la primera és: quin és el paper de la cultura, de l'art, de la poesia en les nostres vides? Intentar que trobem la felicitat, contribuïm a fer justícia; subvertim el que el no ens agrade i que ho fem amb les armes de la bellesa; que vestim la paraula d’esperança; que juguem al joc de la creació; que abandonem la nostra rutina i despertem a noves mirades. I en el cas de dijous que eixes noves mirades ens desvetllen quantes, quantíssimes, dones han escrit, dib

Per què és necessari celebrar el Dia de les Escriptores

Dilluns 16, tornarem a celebrar el Dia de les Escriptores , una iniciativa de l’ Associació Clásicas y Modernas, en tot l’estat. L’any passat, la primera vegada que es va convocar, les valencianes vam recordar Maria Beneyto i sor Isabel de Villena. Enguany Maria Cambrils i Carmelina Sànchez-Cutillas són els noms que ens representen a totes. A més a més, enguany les nostres institucions celebren el dia, i llegiran els seus textos, els autèntics protagonistes de la celebració. Una magnífica notícia per a les més de 450 escriptores valencianes, que des del segle XV usen el paper i la paraula per crear i recrear mons. Enguany a les escriptores homenatjades les acompanyen totes perquè les Corts Valencianes han acollit l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps, que es podrà visitar en acabar l’acte. Enguany si no teniu clar si és necessària   no ho és la celebració d’un dia de les escriptores, vos deixe tres reflexions de tres dones sàvies, que segur qu

Seminari de Teatre a Sagunt: les noves mirades per als mites clàssics

En l'assaig sobre literatura Digues que m'estimes encara que sigui mentida , l'autora, una lúcida i sempre motivadora Montserrat Roig ens convidava a rellegir els mites clàssics amb una nova mirada, perquè la vella és la mirada masculina segons la Roig, una mirada que ha confós "les figures mítiques femenines de la literatura i la història de l'art amb la biografia de dones reals”. Ens convidava a construir una mirada no mediatitzada per la "història-necessitat masculina" de ser el centre del món i la seua única explicació. I en això estem, netejar la mirada dels prejudicis, dels estereotips amb què ens ha bombardejat l'aparat crític de mirada masculina, que converteix les dones en personatges secundaris, i, per tant, manipulables. Per a transgredir el cànon, el patriarcal, que perpetua la desigualtat, haurem de netejar la nostra mirada. Iniciatives com el Seminari Mites clàssics i dramaturgues contemporànies que se celebren l'1 i 2 de

PASSAR L'ESTIU

Cada persona passa l'estiu com vol o com pot. Sembla que viatjar està de moda, traslladar-se físicament en poc de temps i en espais reduïts, fent cues i perdent molt de temps en llocs-espais de trànsit. A mi m'agraden eixos espais perquè sol ser l'únic espai en què la inactivat no em molesta. Crec que era Pla qui deia que en les estacions de trens es troben les millors converses. Però viatjar també resulta pesat, sobretot perquè hem deviatjar de pressa. És així com ho fem quasi tot, mengem de pressa, vivim de pressa, caminen-conduïm de pressa, i comprem de pressa. Té ara menys valor la vida? S'ha acurtat el temps?  En tot cas, jo este estiu estic en un viatge diferent perquè necessite fer-me espai per a l'hivern, perquè dones l'hivern ja s'acosta! I vaig trobant coses i persones, records, noves i velles experiències, com passa sempre en els viatges. Hui m'he trobat açò, i ací ho deixe per compartir la foto amb vosaltres. Com si fora el m

Filant poesia per la nit màgica de sant Joan a Ràdio Gandia

Guaite la poca llum que queda, el llom proper de la muntanya escampa el sol  fugisser, fresc i se'm fa cada dia únic en records. Mentre aquietada i amb dolor quiet guaite, sense crit,  l'últim bri de sol respire profundament per a demà. Amb Puri Naya a Ràdio Gandia, a la SER, Vicent Llorca i jo fem de les paraules un joc que hui fila seda i memòria. Ací teniu l'enllaç de dilluns, poesia per a sant Joan

Sor Isabel de Villena i les nobles dones a Pedreguer

El 22 d ’ agost de 1497, fa m é s de 500 anys, s ’ acab à d ’ imprimir el text per a la reina Isabel de Castella, suposem que amb un format luxós que hi donava cabuda a les 5.000 paraules — seguint l ’ estudi sobre la riquesa l è xica de l ’ obra d ’ Emili Casanova — que, com a dona culta, va usar Elionor d ’ Arag ó i Castell à , coneguda com Elionor de Villena, Isabel de Villena, sor Isabel o l ’ abadessa de les clarisses del Monestir de la Trinitat, en el seu Vita Christi. Nosaltres n'hem fet un breu tria, i la presentem, acompanyada de música i d'imatges en Pedreguer, per celebrar la festa del llibre i de les paraules.

Dia del llibre, de la princesa Cledodolinda i de Vicent Clavel

La princesa Cledodolinda, vencedora del Drac Conta la llegenda que   Sant Jordí va ser un cavaller cristià de gran fama, que ajudà a tants reis i cavallers que acabà per ser nomenat patró de la cavalleria i de tota la noblesa de la Corona d’Aragó. La llegenda s’oblida que els reis tenien reines i que parien i governaven, i algunes, fins i tot, feien de lloctinents mentre els nobles cavallers perdien el temps, la vida i els diners dels seus regnes en batalles inútils. I si bé recordem els noms dels reis, els noms de les reines sempre se’ns obliden. O qui sap quina va ser la història Maria de Montpeller, de Violant d’Aragó, o de Maria de Luna o Maria de Castella? També conta la llegenda que  hi havia una vegada un drac  “ que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els

Fira del llibre a Ontinyent, presentem els nostres llibres

Qui no fa la vespra, no fa la festa! Nosaltres fem vespra i festa a Ontinyent amb els nostres llibres. Ens convida l'ajuntament d'Ontinyent i ens presenta una bona amiga, Tere Mollà. Les dones, les pedres, les pense i les alegries, l'humor i la desesperació se'n vénen amb nosaltres. Sgurament, també vindran els Animals de séquia. vos ho perdreu? Ací la informació completa

Dia Internacional del llibre infantil i Juvenil: Marta Pedres i el drac Parot

Marta Pedres i el drac Parot, de Manola Roig --No entres ahí!-- un crit estrident va eixir dels llavis prims de la tia Elionor. Sempre que Marta Pedres tornava a aquella casa fosca i humida del Malvinar, buscava amb els ulls i els peus la porta de la cambra. Una porta menuda de fusta de "mobila" habitada pel corcó i la molsa, com la dona que vivia en la casa del canyissar, en la frontera entre la terra d'arròs i la vora del llac. Marta era una criatura curiosa i decidida, amb uns ulls i un cor oberts al món, un gran somriure juganer, però que sempre acabava per crear-se problemes. La visita d'aquell dia tenia a Marta desficiosa i excitada perquè sa mare l'havia avisada que havien de fer nit en ca la tia: –Mira que et dic, esta nit la iaia Encarna, tu i jo ens hem de quedar en la casa del Malvinar, perquè la tia Elionor no es troba massa bé. Alerta què fas, que et conec les males intencions! Divertida i decidida a travessar aquella porta que o