dijous, 11 de juliol del 2024

62 anys. Envellir. Embellir

 Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el món, no sempre afinen en el que volem explicar. En el que ens passa i volem compartir. Perquè d’això es tracta, de compartir. Complisc seixanta-dos anys, he envellit, però també m’han embellit. Els records, les circumstàncies, el que he viscut, l’impacte de qui m’ha acompanyat.


Vaig nàixer un 11 de juliol tan calorós com el que ens espera hui. Ma mare, mai he entés per què, només recordava l’irrespirable ponent que acompanyava l’espera. Jo era el seu primer part. Vaig nàixer en casa, entre les mans amigues de les iaies. Coneixent-les, una de segur que ajudava físicament, amb les mans i el treball. L’altra acompanyava, i poca cosa més. Ma mare no era una cria, però era el seu primer part. Quan m’ho contava, com conten les dones els naixements, emfatitzava com suava el metge que l’atenia. La calor que patia ell és el record que tinc d’aquell dia. La suor intensa i abundant que li impedia hi vore’s, a palp ell, a palp jo. Cap al ponent.


Enguany la celebració serà atenuada per la Covid, que ens ha pillat. Una modestíssima celebració per a seixanta -dos anys ben aprofitats.  Sort de les mil vacunes que tenim en el cos. Sort de la química que ens podem pagar per a mitigar el dolor i la tos. Pensava escriure per a celebrar el temps passat, de ponent a ponent i vaig mirar les fotos acumulades al mòbil. Sorpresa! Al mòbil em caben deu anys de fotos. Deu anys de vida en quasi cinc mil fotos? Això diu el meu mòbil. Impossibles de compartir.


Ja sabeu que no sempre una imatge val més que 1000 paraules. En esta ocasió, unes quantes paraules hauran de valdre eixes més de 4000 imatges. En triaré algunes, i recordaré amb vosaltres el que he viscut.  Els jocs dalt dels arbres amb el meu germà quan érem crios i ens vestien a ratlles, igualets.  Els aniversaris feliços quan encara n’érem tres i ens envoltaven mares i bates cosides a mà, per als tres. I anàvem a casa d’un fotògraf a celebrar un aniversari. Els tres anys, de la menuda. I la xiqueta, la primera, sostinguda per un pare i una mare, que fa temps que ja no estan. De fet, de sobte m’he convertit en ells perquè ja tinc l’edat que tenien ells. 


I en el repàs dels últims deu anys del meu mòbil, apareixen animals que hem vist i d’altres que han vingut a quedar-se amb nosaltres, gossos, gosses, gates i gallines. Criatures que han nascut i creixen inexorablement i pasten fang o viatgen a l’espai, matrimonis de blanc i de verd, d’interior i d’exterior. Carreres començades i carreres acabades. Amors recents i vells amors. Jubilacions desitjades. Homenatges a amics que ja no estan i complicitats ordides per a projectes de present i de futur. Llibres publicats, meus o teus. Llibres que publicarem. Un amor incondicional, viscut al dia. Des de dalt del Palau de la Generalitat, desafiant el cel de València, o des de la intimitat de la festa privada, desafiant la pena. Per a l’aniversari d’una criatura que s’ha fet gran. I jo bella i envellint. Sort del temps que he compartit amb qui m’estima, sort del temps que no m’ha robat la vida. Sort de la bona i de la millor companyia.  Sort de la vida.




dimarts, 19 de maig del 2020

Quadern de Bitàcola. Dia 1 del segon mes. Comença el des-confinament....





Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són confusos i les criatures no saben ben bé com acabarà tot, quina època més estranya els ha tocat viure.

diumenge, 26 d’abril del 2020

Dietari Artístic. 40 dies de confinament + 3


Hem arribat al dia 43 del confinament. Esta setmana hem celebrat tota classe de dates destacades  i commemorat fets històrics, i això està bé. Però jo continue pensant que l'art, la cultura l'hem de fer cada dia, ha d'omplir les nostres vides perquè gràcies a les arts, incloses les de tipus científic i tecnològic que també demanen un punt de creativitat i imaginació, doncs gràcies a totes elles la humanitat ha anat avançant.  Per eixa raó hui com cada dia vull compartir amb vosaltres el que faig, us deixe el Dietari Artístic que he muntat, són 40 dies de confinament, de creativitat en un breu espai de temps. Disfruteu del sol tan bonic que ens regala este temps de confusió.


dimecres, 15 d’abril del 2020

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23






Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història...


I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

dimecres, 8 d’abril del 2020

Quadern de Bitàcola.



Anotacions del diari de navegació de les Criatures Impossibles, per a no perdre el rumb.

El quadern de bitàcola és un document en què els pilots d'una nau anoten l'estat de l'atmosfera, els vents que bufen, els rumbs que es fan i altres fets importants esdevinguts durant la navegació. Es protegien de les inclemències del temps guardant-lo a la bitàcola i d'ahi el seu nom, del seu contingut el capità de la nau extrau la informació que afegeix al diari de navegació.

En temps de confinament és necessari tindre un rumb, o pot ser no, però les nostres criatures naveguen cap a un futur incert i el seu viatge tumultuós i imprevisible ens acompanya en esta nova odissea que ens ha tocat viure.


https://www.youtube.com/watch?v=dODKBWZO20A



dijous, 31 d’octubre del 2019

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre
















Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 


Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes, mostren que les coses només són impossibles si ens semblen impossibles.

Aquest llibre s’acaba d’escriure i dibuixar un 9 d’octubre, diada que commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat de València l’any 1238, que mai hauria arribat fins ací sense la fermesa de sa iaia, Eudòxia de Comné; la lluita constant pels drets del fill de Maria de Montpeller; i el suport i els consells de Violant d’Hongria, la seua esposa. 


Ana Noguera i Montagud, una gran #DonadAci, ha escrit per a nosaltres : “Perquè d'això tracta el llibre Contem històries de dones d`ací escrit per Rosa i il·lustrat per Manola: de recuperar a dones valencianes imprescindibles en la història i essencials per a l'avanç de la humanitat. Una aposta de Vincle Editorial, un projecte valencià a qui hem de felicitar i agrair la seua tenacitat per a traure a la llum veus, lletres i pensaments gestats en la nostra geografia.

Ara apareix un segon volum amb 22 dones més que constitueixen un regal per al coneixement i noves peces del trencacaps de l'univers femení. És un llibre per a xiquets i xiquetes, per a joves, per a adults. Per descomptat, per a dones i hòmens. Perquè conéixer-nos és la millor forma de compartir-nos.”

diumenge, 5 de maig del 2019

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres



Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.

Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta.
Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.

I, el que considere més important, he tornat carregada de llibres, perquè llegir és un dels meus plaers i comprar llibres un dels meus vicis. Sóc sobretot una lectora. Escriptora ocasional, lectora permanent.

Seguint les dades de l’enquesta sobre la lectura que trobareu en la web de FULL ( Fundació per al Llibre i la lectura):
  • Com un 90% de dones considere la lectura: Emocionant i estimulant
  • Sóc una de les 1’4%, de valencianes, que lligen habitualment en valencià i ocasionalment en castellà. Sí, heu llegit bé, 1’4%, vergonyós.
  • M’he comprat en dos setmanes els 11 llibres que, de mitjana, comprem. Per trencar una xifra ridícula.

La Fira del Llibre s’ha acabat, visquen els llibres i qui els escriu, els edita o els ven. Mentrestant esperem les eleccions municipals i europees, i la formació de governs que desenvolupen polítiques que milloren la vida dels llibres, i de la fauna que els envolta. Una fauna que ha passejat pel jardí dels Vívers, on en temps de Maria de Castella també passejaven, lleons, estruços i escurçons.

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir