Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

el linx i la perversió

Poques coses hi ha més negatives per a la vida que l'actitud de qui adora un mort, de qui és capaç de creure que el patiment i el sacrifici està en l'essència del nostre cos. L'esglèsia que venera la mort, que disculpa el pecat, que condemna les dones i el seu cos, que perdona a qui abusa d'un menor...Han mostrat novament el que són, felicitem-los.

Jo també sóc un linx!!!

La platja de les pedres

Allí trobà la dimensió humana de l'infinit. El camí de la seua vida i el temps, que passa, la portaren allí. Pedres. Pedres aspres. Pedres. Pedres suaus. Pedres tan iguals que es confonen. Com el temps.
Vivia asseguda, perquè en la platja de les pedres la verticalitat és incertesa i desequilibri. Pedres de dolor i de joia. Pedres de record i de vida. Pedres. Vivia dolçament asseguda i com més a prop de les pedres estava més serena i atrapada se sentia. I les pedres clocloquejaven. I la remor era forta i corprenedora. I les mirava i les sentia i les llançava.

La pedra que li llances al mar, el mar la llepa i te la torna. Velles històries. Noves històries. Històries úniques, que es repeteixen en cada anada i vinguda. I el joc, i el temps, i la incertesa i la solitud, i tu, atrapada, com les pedres. I aquell color, tan angoixosament gris.... i al final la mort. La teua i la d'ells. La de totes. La de tots. Mare, les pedres moren? I la mare, que veu la felicitat que llançar pedres…

Vida per vida

No era la meua intenció consumir la meua vida davant d'una pantalla. No era la meua intenció acabar amb la observació de qui m'envolta i convertir-los en peces d'un relat infinit. No era la meua intenció matar l'esperança, tancar i fixar en parules breus, inexactes, canviants...el que fa patir als altres. No tinc, però, cap possibilitat de tornar arrere. Canviaré vida per vida. Tancaré en la xarxa el que sempre ha sigut infinit. Acabaré amb les vostres esperances, i també amb les meues. Començaré el joc.