El meu xiquet

Vaig aguantar lúcida i serena fins que el seu cos menut reposà en el llit de pedra que elles li havien preparat. El taüt groc i silent. El meu crit amagat. Un silenci reconfortant acompanyavà el meu passeig cap al jardí, on vaig seure per mirar com queia el dia. I allí em van deixar viure, arraulida al xiprer que li fa ombra.

Seguim celebrant el 8 de març Dia de la dona

Estem convençudes, com diu ma mare, que hui també és el dia de la dona. El celebrem amb les despistades. Amb la imatge d'una dona feliç, valenta i esperançada.

8 de març amb Maria Mercé Marçal

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.


Per recordar les nostres autores sempre és un bon dia:

Maria Mercé Marçal 

Montserrat Roig

Carme Riera

Maria Beneyto


Carmelina Sánchez-Cutillas


I finalment una dona que usa la il·lustració i l'humor i que reivindique com a mòdel: Núria Pompeia, dubte molt que es puguen trobar ara mateix els seus llibres i les seues Mujercitas, fantàstiques, divertides, autèntiques....

El violador

Busca cada dia la taula del bar de cafés per mirar obscenament les tendres criatures africanes, cubanes i centreeuropees que serveixen. Exòtiques, joves, mal pagades i, alhora, agraïdes per haver aconseguit eixir del seu infern. I el violador se les pren cada matí, amb el tallat. A totes, una per una, una a una. Busca com els carronyers una bona posició.
Mentre la resta de clientela del café mira el carrer, o no res, el got de café amb llet o la seua desgràcia, el violador mira el seu premi i fa bava. Com els caragols. I calcula. I té eixe somriure de qui sap que pot arribar a ser molt perillós. I notes com, mentre les mira i les mira de dalt a baix, els seus pensaments delictius li omplin l'ànima negra i perversa i ragen per la boca. Gota a gota.
I fita. I les atrapa, un segon, només un segon per demanar el conte. I veus clar què vol fer. I ho veus, però no pots, ni ho pots, impedir.
I s'acaba el tallat i, amb les ulleres al pit, reprén la marxa quotidiana des del tren a la ferreteria. Ha de posar-se al dia amb l'encàrrec que li van fer anit. I es mira les mans rebentades pel tacte del ferro i, per un instant, torna al café i a les xiquetes i la seua pell que només abasta amb el tallat del matí. I cada dia està més decidit a fer-ho.