De menut no podia parlar.
Més tard va decidir que no volia fer-ho.
Després va entendre que preferia el món que ell dibuixava a l'altre.
Massa soroll!
Aquell sol esplèndid el va decidir a pintar aquella immensa porta
per on entrà per no eixir mai més.
I així va ser com es convertí en el seu millor dibuix.
Té una sala pròpia en el museu.
No necessita llum.
El dia que se n'entrà per la porta,
la llum del sol l'acompanyà.
Qui el mira no pot deixar de somriure
i per això el miren
i a sa mare no li agrada.
A qui, però, li importa el patiment d'una mare.
