Dia Internacional de l'alfabetització: menys fanatisme, més educació

En comptes de celebrar la festa religiosa de les mare de deus trobades, hui 8 de setembre, us proposem fer una celebració reivindicativa, laica, democràtica, internacional...i recordar que al món encara existeixen massa persones analfabetes, i que a les dones els en toca més part. No volem ser admirades, venerades, volem ser instruïdes i tractades com éssers humans!!! 

Menys fanatisme, més educació! és el nostre crit per la festa.

 Unesco: 

"El 8 de septiembre se celebra en todo el mundo el Día Internacional de la Alfabetización, que este año presta especial atención a la relación entre la alfabetización y la paz. La UNESCO entregará en Nueva Delhi (India), los premios internacionales de alfabetización Confucio y Rey Sejong, que recompensan proyectos de Burundi, Estados Unidos de América, México y la República Democrática de Congo.

En la capital india se celebrará además del 8 al 10 de septiembre la conferencia internacional “Alfabetización femenina para un desarrollo integrador y sostenible”, organizada por el gobierno indio en el marco de la Iniciativa E-9 de la UNESCO."

 Mans Unides 

"El 8 de setembre es celebra el dia internacional dl'Alfabetització. Encara avui dia més de 75 milions de nens no van a l'escola i al món hi ha més de 776 milions d'adults analfabets. Els índexs d'absentisme i d'abandonament escolar són proporcionals al nivell de pobresa de les famílies.

L'alfabetització és un dret humà essencial per al desenvolupament, sense el qual no seria possible complir cap dels Vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). La possibilitat de llegir o de comprendre els documents escrits (analfabetisme funcional) està intrínsecament relacionada amb l'eradicació de la pobresa i amb el desenvolupament dels pobles i societats.

 Està demostrat que l'educació contribueix a reduir els índexs de mortalitat infantil, a aconseguir la igualtat entre homes i dones i a assegurar el correcte funcionament de les institucions, i en conseqüència, la democràcia i la pau."

Mensaje de la Sra. Irina Bokova, 

Directora General de la UNESCO

Este año, el Día Internacional de la Alfabetización presta especial atención a la relación fundamental entre la alfabetización y la paz. La paz duradera se basa en el respeto de los derechos humanos y la justicia social.  

La alfabetización, fundamento de toda educación y aprendizaje a lo largo de la 

vida, es uno de esos derechos. La alfabetización es un requisito previo de la paz porque entraña múltiples beneficios que revierten en las esferas humana, cultural, social, política y 

económica.  

En las sociedades actuales, impulsadas por el conocimiento, el analfabetismo es 

más que nunca sinónimo de exclusión y marginación. 

Estem treballant: de bat a bat

De prop, de lluny. Miratges pertorbador. Promeses d'encontres. Amagatalls humits, olor de terra. Una mirada obscena, pequem set vegades. Blau i roig, dalt i baix, dins i fora. Ulls i finestres obertes a l'esperança. De bat a bat.

Estellés segons Fuster: fabulosament extens, genialment obscé

Ens hem volgut afegir també enguany a la celebració de l'aniversari del poeta, a la II Diada d’Estellés, que ha promogut Víctor Pàmies. Hem passat l’estiu en companyia de Joan Fuster, gràcies a la col·lecció Correspondència, que edita 3i4 i que ja compta amb 12 volums, per això podem compartir amb vosaltres què en pensava l’assagista del poeta, de la poesia, dels criteris editorials, de la crítica literària.

Llegim poc, massa poc, les autores i els autors valencians, per això reclamar-los i bolcar-los a la xarxa és una activitat que no hem de deixar de fer perquè és ben trist que Fuster, Valor, Estellés i tutti quanti, encara, siguen poc coneguts.

Ballem. Manola Roig

“No m’han donat mai cap raó mitjanament respectable que em convença que la poesia ha d’ésser un sostingut refilet de rosinyol (tot i que no tinc res a dir contra els refils, ni contra els rossinyols, ni contra els enginyers agrónoms). Si et faig aquestes observacions és perquè últimament m’he sentit incómode llegint alguns il·lustres historiadors de la literatura, els quals no saben resistir la temptació d’exhibir llur pruderie [beateria] en un moment en què resulta radicalment inoportuna ... La pornografia ... pot ésser matèria de literatura, tant com la devoció a qualsevol sant ... Un dia, el senyor Riba em deia que l’Alpha no ha publicat el Rabelais del general Faraudo ... per por que s’escandalitzassen els habituals clients de l’editorial ... ¿Què vols que et diga? Aquesta ingerència de la moral (d’una moral) en la història i en la crítica literàries, em sembla impertinent, o si més no indiscreta. Una vegada embalats, hi podem fer intervenir, a més de la moral, les nostres idees polítiques o les nostres preferències en futbol”.

                                     Carta de Joan Fuster a Antoni Comas, 7 de març 1955

“L’Estellés no ha publicat –em penso– res més, després del Donzell amarg. Té en premsa un volum titulat La clau que obri tots els panys, que, en la meva opinió, és un bon llibre. A estones (només) molt realista i tot. I d’un localisme divertidíssim, que les vostres refinades antenes metropolitanes no arribaran mai a copsar. Però l’Estellés és un animal estrany, i el llibre, en proves corregides, s’està morint de fàstic als calaixos de l’editor ... L’Estellés és un poeta de més categoria que la major part dels Palaus, Triadús, Barats, Romeus, etc., de la meva generació (que és la seva). Les tres obretes que ha publicat no donen la mesura de la seva producció, que és fabulosament extensa, genialment obscena en alguns passatges, i d’una qualitat molt irregular. És un cas ben trist que sigui poc conegut”.

                                                                               Carta de Joan Fuster a Joaquim Molas, 19 d’octubre 1962