Han anat apareixent més estrofes a la versió de la Tarara que vaig penjar en el primer post sobre pasqua i les seues tradicions populars. La lletra inicial ha anat prologant-se, com les corrandes improvisades, gràcies a la bona memòria i col·laboració d’amigues i amics del facebook. Si vosaltres en sabeu de noves, afegiu-les! Com més sucre, més dolç. Els xicons d'ací/ ja no pinten res/ els que pinten ara/ són els forasters. Sí que pinten, sí/ sí que pintaran/ perquè els forasters/ venen i se'n van. No volem pasqüeros, no volem pasqüeros/ perquè són borratxos i molt “embusteros”/ La tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo. En la lletra de la cançó valenciana i popular, trobem tots els tòpics sobre relacions home-dona que una bona educació pre i postconciliar recomana, tòpics que les i els nostres dirigents populars i valencians, acabaran per convertir en matèria obligatòria, i en castellà, que la cosa és “seria”. I què explica el tòpic en la ten