Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 20, 2011

Ens manifestem contra la corrupció, encara que el PP no vulga

Les donuetes ocupen el blog

Mentre l’esquerra es debilita, es fragmenta i es contrau, les donuetes creixen i s’escampen. Avancen i prenen posicions. Han decidit, no fer cas de les nostres manies i passar a l’acció. I la primera, ha consistit en ocupar el nostre banner: elles són ara la imatge del blog. Venen per a créixer, multiplicar-se, ocupar el blog-terra i sotmetre’l.
No penseu que podem fer res per aturar-les, la debilitat de l’esquerra i una endèmica voluntat de divisió ens atenalla, perquè al sí del blog s’han manifestat dues posicions: la d’estar a favor de les donuetes i la d’estar en contra. Endevinem que la seua ocupació pacífica, però descarada, serà permanent.
El desconcert de l’esquerra no les afecta, gens ni mica. No sembla que siguen conscients que la dreta-caverna global ens ha pres el jornal, la jubilació, el futur i el carrer. Són donuetes. Descarades. Impertinents. Decidides. I van carregades de raó, d’il·lusions i d’esperança. Lliures de roba i sense pèls en la llengua ens robaran l’ànima i e…

Celebrem el dia mundial de la poesia amb Marta Pessarrodona

Ens afegim a la celebració del dia mundial de la poesia que promou la UNESCO. La millor justificació la trobem en les paraules que la seua directora general Irina Bokova, ens adreçà l’any passat : “Cada llengua té la seua poesia i cada ésser humà les claus de la seua pròpia poètica…la poesia capta els aspectes més difícils de traduir de l’experiència humana…i expressa el que és inefable i constitueix el fons comú del misteri humà….Paraules que, siga quina siga la llengua de la qual sorgeixen,…caminen lligades a l’essència de l’ésser humà, a la dignitat de cada persona”



Reproduïm un poema de l’obra de Marta Pessarrodona, Vida privada, que va editar Esther Tusquets en l’editorial Lumen, l’any 1972, quan encara existia la innocència i l’esperança. Al llom del llibre llegim: “Viu en un món sense ambigüitats ni mitges tintes. Viu en un món literari, en el sentit que aquest món s’explica i assoleix la seva màxima riquesa a través de la literatura. Viu en un món sustentat en quatre o cinc …