La dona del silenci

Donueta parlant
Manola Roig

La van ensenyar a no molestar,

pendent del que volien els altres.

No feia gens de soroll.

Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent

ningú no la trobà a faltar.

En sa casa noten un poquet més de frescoreta,

res més.

La caixa de fusta

“Què fas ahí”, li deia sa mare.
 “Per què no jugues amb mi?”,
 la germana.
“No saps qui sóc?”
 son pare que no gosava ni guaitar.
“No em miraràs mai més?”
 li deia la seua amiga.

Però el xiquet no sentia res.
La caixa de fusta se'l va engolir,
eternament seu
i sord
i de quasifusta.