dona pedra, Manola Roig Enguany que la dreta torna a ocupar la trona, perquè l’autèntic poder dubte que l’haja abandonat mai, recordem les dones de la I I República que des dels primers anys del segle XX van defensar la nostra dignitat, els dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. Recordem les dones que va perseguir el franquisme, els militars sublevats, la dreta, l’església, companyes que en públic i en privat feren un pas avant, que trencaren el silenci, i pagaren amb l’exili, la incomprensió, l’insult, la presó i algunes amb la vida. Recordar-les i esgarrar les presons i els exilis, per elles, per nosaltres, és la nostra obligació. Recordem les exiliades junt amb Clara Campoamor , que en 1931va aconseguir que s’aprovara el dret al vot femení, i en 1934 l’esquerra la va fer única responsable de la seua derrota en les eleccions. . O com Victòria Kent , exiliada i direct