vidapervida

Sa mare li va dir que no se n'anara a soles. Ell, com sempre estava distret. Definitivament distret. I caigué. Tot es va fer fosc, negre com la sutja i el cor d'algunes mares.  Tenia por, molta por. Se sentí humit, s'acabà la caiguda, sentí la remor de l'aigua. Es torbà en començar a sentir com es desfeia. Una sensació joiosa i tan tan perillosa!  Li agradava, i no es va resistir més. Sa mare li va dir que no se n'anara a soles i ell se n'anà. Li digué que s'esperarà i no s'esperà. Sempre que passa davant del forat mira per si torna el seu fill.

Personatges itinerants.: L’olor de la sagristia de vidapervida

Toca hui celebrar el dia mundial de la poesia , no en sóc massa partidària de celebracions mundials, no obstant  després de falles, ho trobe apropiat, refrescant, esperançador. Per unir-me a les celebracions he triat  vells coneguts, que a més a més han creat junts i són riberencs.  La imatge és un detall de les il·lustracions de Manolo Boix , per a La serp, el riu.     El fragment de poesia que haureu de llegir en veu alta o a cau d'orella, i que ha estat editada per un altre suecà, Toni Furió , és l'última obra de Josep Palacios , Un nu .   Del poeta que juga diuen que és" Hermètic, poc procliu a l'exhibició pública, gairebé secret, ... ha creat un món propi, un univers literari exuberant, ple d'incitacions a la descoberta, d'indagacions metafísiques i de preguntes de resposta gens fàcil." Un nu, josep P. fragment “¿Què et sembla, que era jo un escriptor fi? Delicat en la forma, delicat en el fons, dret i tombat? No sóc bareloní ni alacantí,