El blog s’unix a l’ Onada violeta de divendres 10 de febrer, ho fem ja com millora sabem amb la paraula i la imatge, la nostra, la de Marta, la de Montserrat i la de Olimpya, vosaltres us podeu afegir també. Ens reunirem en tot l’Estat Espanyol milers i milers de dones perquè ens vegen, i tornar a reclamar una i mil vegades els nostres drets, aquells que fa tants anys ens neguen, regategen, amaguen i, sempre que poden, ens retallen. Les meues dones No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això: una dona. Una dona com les altres, com les que patixen, com les que estimen, com les que veuen i diuen, com les que veuen i no diuen, com les malaltes, com les mutilades i les manipulades, com les vençudes, les enganyades, com les que parlen, com les que callen, com les que corren i no descansen, com les de sempre, com les invisibles... En definitiva, una dona, com totes, viva i per sempre. rosa roig