L'home del sac, a Joc de dos

El primer poema i el primer dibuix del llibre Joc de dos.

Dibuix de Manola Roig

L'home del sac

Al mig del no res vivia.

Un dia, vaig passar per allí.

L'home tenia un sac,

i me l'ensenyà.

Al sac vell ho trobí tot:

el salnitre i els crancs de la mar,

els curatalls dels muntanyassos,

l'aigua clara del desembre,

les camallongues de l'estiu,

el llepó —càlid i llefiscós—

de la séquia,

la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs

a l'estiu,

els parotets de foc i

les randelles d'herba...

Jo me'n volia anar d'aquell no res.

Vaig mirar dins del sac,

em quedí.

Ara, i per sempre,

el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,

em fa feliç.

Joc de dos, amb tots els sentits

Segons la Viquipèdia, “ hom hi reconeix tradicionalment els següents cinc sentits (entre parèntesi l'òrgan on resideixen): Vista (als ulls); Oïda (a l'orella ); Olfacte (a la pituïtària); Gust (a la llengua); Tacte (a les terminals nervioses de la pell). Col·loquialment es parla del sisè sentit com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan. En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit és la facultat per la qual es conceptualitzen i s'anomenen els éssers que son percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir afat. Actualment, es consideren sentits també els següents: la termocepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic”

Ja veieu, doncs, que amb el temps ens han augmentat els sentits i no només la saviesa, els quilos o la mala llet. La crisi no afecta els nostres sentits, així que useu-los bona cosa!

Demà dissabte, en teniu una magnífica oportunitat d’usar-los tots si ens acompanyeu a la presentació del llibre Joc de dos, que farem al Perelló a les 20h.

La vostra vista podrà percebre el paisatge inacabat dels camps d’arròs esclatats. La vostra oïda escoltar el que Isabel Meseguer, bibliotecària del Perelló; Vicent Esteve, mestre i mentor i Francesc de P. Burguera, periodista i escriptor volen dir sobre la nostra poesia. L’olfacte reconeixerà el salnitre del mediterrani que envolta el poble, i l’aigua dolça de l’Albufera acostant-se a la gola. Per al gust, hem convertit, - ho han fet Manola Roig i Rossana Guillem- els dibuixos en galetes.  

Per a la resta de sentits és necessària la vostra presència, amb la vostra intuició sabreu que si veniu, estareu bé; només ens podreu percebre i sentir la temperatura dels cossos reunits, si hi participeu; i la vostra pell s’haurà d’esperar al contacte de les trobades. Si veniu, tot el vostre cos es situarà en un món físic on l’art, la poesia, l’amistat i la generositat ens acompanyarà.

Avisades esteu!

Poesia visual: temps d'estiu, temps de fuita

Fotografia Manola Roig

 Miraré sota la pedra, sota la terra, sota l'arrel. Només a tu i a mi ens pertany el que fa temps soterrarem. Ara, ella, passa de pressa, corre. Temps d'estiu, temps de fuita.