Miquel de Palol, El Jardí dels set crepuscles: dos fragments, un homenatge

Acaben d'atorgar-li el Premi Nacional de Cultura, a Miquel de Palol . La seua novel·la El Jardí dels set crepuscles va ser una experiència intensa i colpidora per a una jove fa vint anys. Us deixe dos fragments d'aquella novel·la com a Homentage a l'escriptor i a la bona literatura.

"Història de la Lluïsa Cros

Al seu retorn, Alexis Cros va trobar un país totalment venut. El turisme, en d’altres époques una de les fonts principals de divises, pràcticament havia desaparegut després de la paulatina degradació producte d’un insensat i caòtic procés de negoci fàcil, i consegüent malvendaa de l’ànima col·lectiva, que havia convertit els paratges més atractius en suburbis abominables…."

"Quinta jornada

Què es perd quan es perd la joventut? Tot allò que et desborda per inabastable, per difícil d’entendre, per desconegut; o potser l’excitació que impulsa a posseir-ho. Eren manifestacions d’impotència? M’agrada més considerar-ho manifestacions d’amor; perquè quin sentit té ajornar la mort, quan t’has diagnosticat que et dominen les seues conseqüèncis inicials, la falta d’impulsos i l’obligada resignació dels costums principals? Diuen que la maduresa no aporta la virtut de la paciència, sinó que, per deídia, per renúncia i per disminució de la vitalitat, esmorteeix la impaciència…"

Miquel de Palol

1898, El Jardí del set crepuscles, Premis Creixells 1989, Crítica Serra d’Or 1990, Nacional de la Crítica 1990 i Nacionals de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990. 

Els trens de la seua vida

Des de la finestra del menjador els veia passar tots, els de la línia de Gandia i els de la línia de Xàtiva. Amb els anys, els últims deu anys, la regularitat havia envaït la seua absurda intimitat.
Mentre planxava, els mirava. Mentre plegava aquella roba, neta, i desgastada --com la seua vida, com les seues mans de cartró i lleixiu--, mirava els trens. Mentre s'engolia sense massa gana el sopar que li havia preparat el seu home, aquell home que ja no la feia riure, mirava els trens.
Aquells trens que havien acabat convertint-se en la part més important de la seua vida, una vida que només tenia una finestra per on mirar.

Personatges Itinerants: Els llavis de mossen

Segon lliurament del joc-blog Personatges Itinerants, en el qual creem i emboliquem a moltes mans. M'ha semblat bé, jugar amb Cuco-el gos-, els llavis carnosos del mossen i el desig de la periodista. Pecat i desig.