La dona a qui se li enganxaven les paraules

Les meues dones
La ràbia la va matar.
Llavi contra llavi, dent contra dent...
Hi havia qui mostrava un interés,
exagerat, pel seu xapurreig.
N'hi havia qui no es podia aguantar el riure i li fugia.
Era, no obstant, obstinada i xarradora.
Mala combinació.

Una llarga conversa la rebentà.

Les meues dones

Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?
Joan Fuster, Indagacions i propostes

No volia ser dona, i en canvi, no havia sabut ser res més que això:
una dona.
Una dona com les altres,
com les que patixen,
com les que estimen,
com les que veuen i diuen,
com les que veuen i no diuen,
com les malaltes,
com les mutilades i les manipulades,
com les vençudes, les enganyades,
com les que parlen,
com les que callen,
com les que corren i no descansen,
com les de sempre,
com les invisibles...

En definitiva, una dona,
com totes,
viva i per sempre.

Rebaixes

Alfabet menor

L'últim dia és el millor moment perquè pots arribar a trobar aquell segon de felicitat, el que se sent si reps un premi. Després de tantes compres obligades, massa cares, o massa barates.Després de les renúncies obligada per l'economia. Després dels remordiments pels capritxos que no et pots pagar...Arriba l'últim dia i trobes la felicitat rebaixada un 70%, quasi fòra de temporada. I te la quedes.

La nineta dels seus ulls

Secrets

No podia controlar la inquietud de la mirada. Havia mentit, i la mentida deixa una taca difícil d’esborrar. Només l’oblit del que havia fet li retornaria la serenitat per a mirar a la cara la seua filla i, amb veu ferma, anunciar-li la mort de son pare. No se sentia culpable per la seua lentitud en la reacció, només sentia un desfici que se li havia posat, sobretot, a la nineta dels ulls.



Autora de la imatge, Mindfuld one

La capsa de fusta

Telegrama 20

Buida. Oberta. Així vull la meua capsa de fusta.

Caspa

Alfabet menor

Ella ho intentava, però estava tan cansada que acabava per deixar-se véncer per la son. Recordava sa iaia, sempre tan ben pentinada i envejava la capacitat de treball, i l'aguant. Es mirava el cabell ple de caspa amb indiferència, però un trosset de la sua ànima s'encangrenava.

Un crit

Telegrama 19

Un crit que t'arribarà. Deixa'l. Passarà. Jo també. I tu.

Afonia

Alfabet menor

Primer no s'ho notava, ho feia per protegir-se. S'aguantava el crit, la protesta, la maldició, l'insult...Però, ai!, el que no diem clarament se'ns queda a mig camí entre l'ànima i la gola. I fa niu, i creix i acaba per provocar primer afonia, i a poc a poc la mort per asfixia.