Stem d'estiu: amagades

Amagades al tàlem esperavem el moment de la fugida. Ens embrutavem el cos amb les ales vellutades, una pols espessa que ens cobria i ens preparava per al pas següent. Vestides de papallona, cos i ànima.

Stem d'estiu: confusió

No sempre que mirem cap el sud, trobem el sud. No sempre que pensem que és estiu, ho és, ni quan tres veus juntes ens ho canten. No sempre que mirem els camps, sabem què hi creix, ni quan mirem el núvol és blau, ni sí mirem la terra és terra. Així doncs, quina certesa tenim que la vida que vivim és la nostra?

Stem d'estiu: prec a la lluna

Confosa fugia quan eixia la lluna. Cercle mentider, llum de llum, estel vertader de claredat incerta, engendrada i recreada, de la mateixa naturalesa que el sol, per qui la nit és nit i el dia dia; i per nosaltres, que l'esperem, cada dia que es desvetlla a l'horitzó.  Confosa fugia.