Res no és mesquí
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat Papasseit
dissabte, 23 d’abril del 2011
divendres, 22 d’abril del 2011
La Tarara (I): els enganys i els oblits de Sant Jordi
M'han enganyat, i no m'agrada. Hem heretat tradicions que tenen el seu orígen en maneres d’entendre el món que no compartisc. De cap de les maneres. Demà el blog celebrarà el dia internacional del llibre, i tenim preparada la rosa, i el poema, i el llibre…Però com som tafaneres hem buscat d’on ve lligar coses tan diverses. I mireu què he trobat.
En la web de la Generalitat de Catalunya, un poc de “que bons que som” i una visió un poc sexista i un cert aroma estantís: dames, cavallers, festes cavalleresques, senyeres, llars i hòmens. Diuen:“La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home”, com? de l’home?
En la wikipedia, la descoberta de com d’enganyades havíem viscut i un esclat de patriotisme local. I per què? Perquè qui va proposar la celebració de la festa, era un valencià. Visca! Ai, ai, ai, alerta amb el que celebrem perquè l’editor valencià, no ho va fer per Ausiàs Marc o Sor Isabel de Villena. No, ho va fer Cervantes. Ai! Per acabar de posar-me la mosca al nas, llig que la idea li agrada a Primo de Rivera i a Alfons XII, que en són els promotors. Serà per allò dels reis? Més ai!
"El 7 d'octubre del 1926, Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616)"
I finalment la Unesco, que va unir llibres i drets d’autor. Autora, no? Llibres i diners? La generositat de la paraula i la reivindicació pecunària? Ai! Ai! Ai Encara com, estem fetes a tot. I ens agraden les festes. I les paraules d’Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, "Los libros encarnan la capacidad humana de suscitar mundos reales e imaginarios y ponerlos en palabras. Son las mejores voces de la tolerancia y las señales más claras de esperanza. Los libros son los pilares de sociedades libres y abiertas. Tenemos la obligación de protegerlos, así como de poner su riqueza disposición de los 800 millones de adultos que aún no saben leer."
dimecres, 20 d’abril del 2011
diumenge, 17 d’abril del 2011
Sense boscs, ni roures. Sense futur.
![]() |
I tot és primavera La meua germana té criatures i es preocupa pel seu futur. Jo no en tinc, i el meu futur s’acabarà quan m’acabe jo. Una posició més egoista i molt més cómoda, més radical crec jo, que la seua. Ella, generosa, desesperada i innocent, vol que les criatures que ha parit amb esforç i dolor, i que ha criat amb generositat, sentit de la justícia i esperança, tinguen un futur millor. I s’indigna. Ho fa perquè veu que cada dia els arrebaten possibilitats de viure amb llibertad, justícia, igualdat d’oportunitats, respecte per les persones i les seues posicions.I per la vida, de la terra, de l'aigua, de la muntanya... Ella que mira amb detall, ara s’indigna més. Per què? Per uns arbres. Mon pare era fuster i usava els roures per fer portes. Què, què? Ara ella s’indigna perquè els tallen. Es preocupa perquè les seues criatures viuran en un món sense arbres. Menys saludable, menys ric..això li passa a la meua germana per tindre criatures. Bosc viu es preocupa dels boscs valencians, i com denuncia Intersindical, membre de l’organització :Tots els anys la Conselleria de Medi Ambient organitza campanyes publicitàries, comunicats triomfalistes i alguna repoblació forestal simbòlica, per intentar “vendre” a la societat valenciana que desenvolupa una bona gestió forestal. La realitat és que la superfície forestal valenciana es degrada cada dia més a causa de tales injustificades, roturacions de terres, mala ubicació d'infraestructures, processos urbanístics, contaminació i actuacions d´una equivocada silvicultura que porta a destruir milers d´hectàrees per obrir immensos i inefectius tallafocs. Però pitjor sembla que és el que deixa fer la Xunta a Galiza, allí fan despapréixer els roures com qui lleva la pols de la tauleta de nit: Tanto la fundación del escritor coruñés Wenceslao Fernández Flórez, como los vecinos y el Gobierno local de Cambre censuran esta actuación que esquilma parte del pequeño reducto de monte que todavía permanece en la zona y que se vincula al Bosque animado de la obra de Fernández Flórez. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...