dijous, 13 de maig del 2010
Dones mesquines
Irracionals, egoistes, interessades.
Li resen a un déu humà,
el de les apariències i l’engany.
“El pecat és l’escàndol”, repeteixen.
Dones mesquines que resen.
Elles, quietes.
Amb una quietud de ferro i maldat,
d’anys de silenci, i càlcul fred.
Dones mesquines que esperen la mort.
Cap dona més negra, més mala,
cap dona més mesquina i brutal,
que la que ha sigut dues dones alhora.
Dones mesquines que menteixen en la intimitat.
Cap dona més resistent que la que aguanta,
obrir-se de cames al dolor i l’ois.
Dones fortes i egoistes.
Dones mesquines que ens arrossegaran.
dimarts, 11 de maig del 2010
Poeta a la xarxa
Alguns del meus textos i un dibuix de Manola apareixen en el llibre de poemes que presenta Violant de Bru a les terres del nord, acababada d'estrenar la primavera. Estic un poc estranyada del fet i per això m'ha costat tant dir-ho. I per cert, crec que es poden comprar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...