Casament

Alfabet menor

Mai més tornà a ser tan feliç com el dia del seu casament perquè havia aconseguit la venjança. Sa mare la mirava atemorida. L'home era feliç. Ella no apartava la vista de la seua enemiga. El temps. La paciència. Per a tota la seua vida, per a tota la vida de l'altra, i de l'altre.

Pujada

Alfabet menor

Corria i corria per salvar la poca vida que li quedava. Al final d'aquella pujada infame trobà el sol ponent, i el seu assassí. Córrer. Suar. Morir. I un pensament obsessiu, s'hauria pogut estalviar la pujada.

Angoixa

Alfabet menor

Primer va ser l'angoixa d'obeir. L'havien ensenyada de menuda que davant les persones majors havia de callar. Per pura casualitat, un dia, va descobrir que podia parlar tant com volguera, perquè ningú no la sentia. Ara tenia l'angoixa de saber que ni cridant desaforadament li farien ni "punyetero" cas.

Paladar

Alfabet menor

Ell sempre havia tingut una oïda molt fina i un paladar molt delicat. El silenci de la muntanya l'havia ajudat a mantindre i augmentar aquella sensibilitat. El que li va succeir en arribar a la ciutat era previsible, i lamentable. Boig i enganxat als "perritos calientes". Ketchup i mostassa.

Pastor

Alfabet menor

Així doncs, aquell vell pastor cansat de tanta cabra i tant d'aire pur, cansat de tanta muntanya i tanta soledat, va decidir canviar de vida. Aprengué a cantar, i deixà de fumar. La sort no l'abandonà mai, ni aquell olor a pèl de cabra tan característic.

Mentires i prejudicis

Telegrama 14

Dona i insegura. Prenyada i abandonada. Vella i estúpida. Mentires i prejudicis.

El silenci

Alfabet menor

Sense cap motiu aparent les dues germanes es van deixar de parlar en acabar el soterrar de son pare. Silenci i dolor. Sa mare feia temps que havia deixat de parlar. Dolor i esperança. Vídues i òrfenes. S'endevinava l'alliberament. Silenci, dolor, esperança.