Santa Caterina d'Alexandria, verge i falsa

Dones, l'hivern ja s'acosta

Donueta de tardor 2

Les catalinetes mengen culleretes, els catalinots, mengen cullerots,
Clots, clots.
Santa Catalina, ora pro nobis, santa Filomena, miserere nobis,
Sant Antoni dels porquets, als xiquets uns dinerets,
I a les xiques


Versió 1:
una surra
p’a que vagen a costura.


Versió 2:
un sombrero
p’a que vagen de paseo.

I així he sentit sempre la cançoneta que en el meu poble canten les criatures, tal dia com ahir 25 de novembre, farcideta de mentides i castellanismes. Ma iaia me la cantava amb dos finals ben diferents i alternatius, per a les xiques. Sobre els xics, cap dubte: dinerets. Negoci i bons auguris. Per a les xiques, treball i surra: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front i pariràs amb dolor” i ho faràs perquè n’hi haurà palo. Per tant, dones indolents i gosses, pecats capítals, pena major i un poc de “motivació” manual. O en la versió 2, aparentment més agradable, tindràs barret. Tu que ets presumida i banal, inconstant i malfeinera i aniràs a lluir-te, dona pecadora. Pecat capital, pena major.
Tot això, dones indolents i presumides, pecadores que necessiten la guia de l’església en forma de sant, a través d’una innocent cançó popular que reprodueix tòpics i prejudicis elaborats per la mateixa mà que repartirà les garrotades. La de l’església, una, santa, catòlica, apostòlica i masculina.
Bona festa, doncs, la que celebren els cristians, catòlics i ortodoxos, hòmens i dones, tal dia com el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere.

Caravaggio

Per acabar d'arrodonir l'espantall de la festa us faig cinc cèntims de la santa del dia.En primer lloc és la patrona de les xiquetes, però també ho és de filòsofes i filòsofs, de barbers, carreters, moliners i molineres, notaris, sastres, teòlegs, predicadors.....dones solteres i filadores. Una barreja ben estranya si tenim en compte que santa Caterina d’Alexandria és la versió “sagrada” d’Hipàtia a qui els cristians mataren per llesta i desobedient i per no batejar-se i defensar la raó. No obstant això, decidiren quedar-se el model, convertir-la en verge, i després en martir i sobretot batejar-la, sense escrúpols. Ni morta la deixaren descansar. És l’únic cas de bateig pòstum que jo conec.

Però ni el bateig la va salvar, perquè en un exemple més de cinisme institucional, l’església després de construir un personatge savi i capaç d’argumentar, ara a favor de la fe cristiana, que era millor convertir-la en martir per defensar la fe amb la raó. Però sobretot per defensar la seua virginitat. I inventaren el martiri amb miracle inclós, així a Caterina-Hipàtia la martiritzaren amb una roda plena de punxes que, no obstant, no la van ni tocar.

Al final sembla que algú trobà el cos incorrupte d’una jove en la muntanya del Sinaí i li van adjudicar un cos incorrupte a la santa inventada, que transportada a Europa pels croats es va convertir en una santa popular, lligada als contes de les filoses i a l’auxili per la mort sobtada. Veieu la bella dorment?

Dia Internacional contra la violència de gènere: violència menor

Volem afegir-nos a la visibilització de les dones, volem afegir-nos a la visió de gènere del món, i ho volem fer tant des dels problemes majors, com des dels menors.   

Per això enguany recordem no únicament les víctimes de la “violència major”, cosa que fem amb la suggeridora imatge que acompanya el post, sinó que també volem recordar i assenyalar el que podríem anomenar “violència menor”.

És violència de gènere la intimidació, l’agressió física, la violació, l’ablació, la tracta de blanques…però també és violència de gènere la de cada dia, aquella que passem, la que pensem que no és important,  incruenta però tan punible com l’altra. És la violència menor que hauríem d’identificar, i amb paciència contribuir a fer desparéixer.

Us proposem que completeu amb nosaltres un llistat d’activitats, actituds, accions que es poden anomenar de “violència menor” i que es cometen de “pensamiento, palabra, obra u omisión”, “por su culpa, por su culpa, por su grandísima culpa”.

Per exemple:

1.  La banalització del paper de les dones: en l’anunci de la cervesa Aguila Amstel els protagonistes xics en un joc infantil de comparacions “nos gusta la comida de nuestra madre”, acaben dient “per sobretodo nos gustais vosotras”, mentre miren les dones airades que tenen enfront, però alcen una botella de cervesa. Conclusió: millor mares que dones ???, millor cervesa que dones exigents??? els homes enganyen les dones fins i tot quan les elogien???

2. És violència menor, i invisibilització de les dones que en el BOE, que és el que l’estat fa i mana, el dia 5 de novembre d’enguany  en la Orden EDU/2842/2010, de 2 de noviembre, por la que se establecen normas procedimentales aplicables a los concursos de traslados de ámbito estatal, que deben convocarse durante el curso 2010/2011, para personal funcionario de los cuerpos docentes contemplados en la Ley Orgánica de Educación que imparte las enseñanzas escolares del sistema educativo y de los Cuerpos de Inspectores al Servicio de la Administración Educativa y de Inspectores de Educación, liquide la qüestió sobre un ús no sexista del llenguatge amb la següent redacció:

Duodécimo.–Todas las referencias al profesorado y a situaciones para las que en estas normas procedimentales se utiliza la forma del masculino genérico deben entenderse aplicables indistintamente a mujeres y hombres.

El tres, vosaltres!

30 dones: 5 sanadora

Donueta tardor. Manola Roig

Si un dia se us ompli l'ànima de pena, busqueu-la. Fa tants i tants anys que plora que la seua presència us calmarà. Passeu la nit escoltant la dolça música del seu plor i les ferides de la vostra adolorida ànima milloraran. No patiu, si la busqueu la trobareu. O ella, us trobarà.