Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

LA DONA I ELS ANIMALS US DESITGEN UN BON ANY

“ En cada bugada es perd una peça”, era la sentència de ma iaia la Blanca, la narradora de rondalles, quan arribava Cap d’Any i ens queixàvem pel que havíem perdut.  Afegia, “qui guarda sempre troba" i ens acostumava a veure des d’una òptica esperançada tot el que l’any que s’acabava s’havia emportat, "s i teniu paciència les peces que se vos han quedat soltes trobaran parella, una de nova, i les peces que mireu amb desconcert acabaren encaixant".  Cert o no, les seus paraules ens donaven esperança i ens consolaven, tant com la seua vellutada veu de molinera.   Manola i jo enguany hem perdut peces, algunes de molt valuoses, però també n’hem guanyat d’altres, fantàstiques. Velles amistats, noves amistats; textos i dibuixos que eren prvats i han acabat fent-se públics en forma de llibres, Animals de séquia , d’Edicions 96 i La dona que es rigué de Talleyrand , d’El Petit editor ; paciència, saviesa i diners; tenim nous projectes per al 2015, i hem vist passar els vel

Per Nadal, copes velles i nous records

Enguany ha tornat el Nadal i hem tornat a para taula. Hem deixat copes velles, heretades, i tovalloles d’una tia perduda, que mantenen l’olor del seu sabó, que és l’olor de la nostra més tendra infantesa. El brodat del fil de l’estovalla, blanquíssima, s’ha confós entre el pa i el caragol, mentre servíem els anys passats entre pernil i gambes, sucoses i roges. Hem fruït, hem patit i hem desitjat que s’acabarà tot i que tot tornara a començar. Entre la flama encesa dels ciris guaitaven les cares de qui ens ha abandonat, hem saludat les veus del passat perquè cada any parem la taula amb els records, servim sabors que ens aboquen al passat, mentre bevem aromes que ens preparen per al present. Fem recompte, entre plat i plat, i sabem qui està i qui ja no està i sabem perquè, tu t’has mort, tu t’has fet major i ja no em necessites, a tu no t’agrada el que et vaig dir, tu ja no formes part de la meua vida, tu t’estàs morint, tu encara m’estimes, a tu et veig cada dia i hui també, tu

III Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet

Fa molts i molts anys dues joves van abandonar sa casa, la dolça caliu de la llar, tot buscant la felicitat, l'amor i la saviesa. Tenien pocs recursos i un cabàs ple de passió, una cosa i l'altra les va portar, xino-xano, fins Benimaclet. Allí s'iniciaren a la vida nova i d'allí marxaren per buscar nous camins. Molts i molts anys més tard tornen a Benimaclet convertides en artistes, una dibuixa i fotografia el que veu, l'altra ho converteix en paraules. Una i l'altra eixiren de Benimaclet i a Benimaclet retornen. Manola i Rosa Roig, participen demà en la III Mostra del LLibre i del Disc en valencià que organitza la plataforma d'entitats Benimaclet Viu, convidades per La Traca. El lema és ben clar:  el lloc on aconseguiràs el regal de Nadal que estaves buscant i no sabies com trobar . La III Mostra del Llibre i del Disc en valencià es celebrarà proper dissabte, 13 de desembre, des de les 11:00 h fins les 21:00 h, a la seu del Musical de Benimaclet (

La dona que es rigué de Talleyrand se'n va a la Plaça del Llibre

Com diuen que fan les dones els dissabtes tornem a la Plaça del Llibre , una iniciativa que es consolida i que segons els organitzadors " són unes jornades de visibilització de la literatura en català a València, parant especial esment en la literatura feta des del País Valencià i per editorials valencianes, però obertes a escriptors i a editorials de tot l'àmbit lingüístic." La dona que es rigué de Talleyrand , passarà dissabte 22 a les 12 per la Plaça del Llibre, en companyia de la prosa d'Emili Piera i el seu Devorador, però també de la poesia del Recital de Salvador Lauder, de la Versemblança de Pep Alfonso, dels ESpasmes de Lluís Navarro, de les Coses salvatges d'Encar Reig les Cançons de Domenec Canet i de la Mort de Pere Bessó. De totes les novetats del Petit Editor. Presentem el llibre i repetim espectacle. Si veniu, riurem! I cantarem! Gràcies a l’esforç i la passió de qui ha organitzat les Jornades, editorials i llibrerires, i a la

Animals de séquia a Gandia, de visita a la Llibreria Ambra

Enguany estarem a la Plaça del Llibre amb els Animals de séquia, que nasqué en setembre del 2013, com a espectacle en la Mostra Internacional de MiM de Sueca, i es convertí en llibre preciós en març de 2014. Encara no té i un any i ha viatjat per una bona part del territori, Carcaixent, la Fira del Llibre de València, Cullera, ha tornat al MiM…Des que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca, bona amiga de l’Home del Sac, són o no són per a criatures, també s’ha desfet.  Dissabte 15 de novembre anem a Gandia, a la Llibreria Ambra, per explicar que Animals de séquia , no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada. “El agua y sus consecuencias: el terciopelo de

La dona que es rigué de Talleyrand de visita a Silla

Divendres pròxim, 7 de novembre, visitarem Silla, just el dia que en el santoral es recorda una dona bretona, comtessa, reconvertida en santa, que ajudada pels esperits de les dones que havia mort el seu marit, aconseguí fugir de la mort. Ens ha convidat l’ Associació de Dones Progressisstes que, com va passar en la llegenda de Trifina, saben ser solidàries i valentes i fa anys que ho mostren i ho demostren. Segur que em deixen convidar-vos en el seu nom, serà divendres, sera a les 7:30h , serà en Silla i en el local que té l’Associació prop del Mercat. En la primera pàgina del nostre llibre, La dona que es rigué de Talleyrand, publicat pel Petit Editor en setembre d’enguany, apareix una cita de Virginia Woolf , que volem dedicar-los a elles, la cita descriu a la perfecció què li devem i a qui: “Durant milions d’anys les dones han estat assegudes a casa, i ara fins i tot les parets estan impregnades d’aquesta força creadora…seria una desgràcia terrible que li p

La dona que es rigué de Talleyrand a la Societat Coral El Micalet

“No sigues tan mentecato,  que això són cuentos de dona” Bernat i Baldoví , ( 1809-1864 ) El rei Moro  Póngase usted a sus pies, o póngase de rodillas, pero nunca se ponga en sus manos.  Talleyrand (1812)  De les nostres mans han eixit els relats i les il·lustracions- fotografies i dibuixos- del llibre que presentem, dimarts 4 de novembre a la biblioteca de la Societat Coral el Micalet, en el marc dels Dimarts del Petit. L’esdeveniment organizat pels editors, posarà en contacte públic i autores, que explicàrem de què ens riem amb la lectura dramatitzada d’alguns relats. Els nostres són “cuentos de dona”,  segons les afirmacions del nostre paisà Bernat i Baldoví, i n’estem ben orgulloses i contentes. Perquè les dones, el que senten i pensen, el que viuen i veuen són les protagonistes. I així sota diferents maneres d’afrontar la narració, sempre breu, sempre còmplice, sempre amb un punt d’humor, d’ironia, d’amargura, però també d’esperança i d’optimisme, apa

FACA per als Animals de séquia a Carcaixent

Demà, sense por, amollem els Animals de séquia en Carcaixent. La FACA ens espera. Festes alternatives per al Dosidos, el Iolflic, Dits de Pedra i totes les rondalles sobre les séquies que sabem. Canviem la terra d'arròs pels tarongers per contar-vos una part de les rondalles del llibre que té forma d'espectacle, com la que diu... "A ma iaia la blanca, que no havia tingut por d’amagar els fugitius i les dones rebels, li agradava contar-me mentre em pentinava de bon matí, al costat del pou, la rondalla de les  xiquetes que no sabien parlar. Ni sabien. Ni volien. Ni ho van intentar mai. El dit els servia i senyalar era suficient. I van viure bé, però van viure poc. El dia que per pur despiste caigueren a la séquia, el dit, els dits no les van salvar. Com jo tenia el cabell llar i rull, teníem temps per sentir també què li va passar al xiquet taronger, aquell que no sabia collir taronges, i que portaren al riu. Allí va veure els estranys, i atapeïts tarongers. S'abraçà

Aniversari feliç!

Hui Manola buscava els anys que ha cumplir i un regal per a oferir - nos.  I què li ha passat? El que vos podria haver passat a vosaltres. Ha perdut l'equilibri.

Animals de séquia, 1. Mostra Internacional de MiM, 25

Enguany la Mostra Internacional de MiM, ha cumplit els 25, que es diu prompte! Demà, diumenge 21 de setembre, els Animals de séquia cumpliran un anyet, i tendrets encara, tornaran a eixir al carrer. Fa molts i molts anys un suecà desinquet i miop, apassionat pel teatre, va pensar que Sueca necessitava treballar la seua expressivitat, i va convéncer a déu i al dimoni que el gest ens faria feliços. Passà el temps i setembre es convertí en el mes de la collita de l'arròs i del MiM al carrer i al corral - és un dir-. El desfici suecà s'encomanà a moltes i molt bones persones, que sense ser del ram del teatre, tenien coses que explicar-li al veïnat, però no trobaven el moment, i decidiren que com per setembre la seua ciutat s'omplia de forasters i forasteres, feren el que feren, sempre podrien culpar-los a ells i a elles de tot. I així va ser com s'arromangaren i perderen la vergonya. Un dels grups que perdé la vergonya va traure de la part més amagada del ropero fa

MiMades a la Mostra Internacional de MiM 2014

A punt de cumplir 25 anys, la MostraInternacional de MIM, pensat i dirigit pel suecà Abel Guarinos, esclata dimecres que ve,17 de setembre. Els carrers de Sueca normalment buits, reben milers de visitants, que es mouen al ritme d'un programa oficial i d'un alternatiu. L'èxit del MiM, nom popular de la Mostra, any rere any, convocatòria rere convocatòria, no rau en el mèrit, indiscutible, de les companyies professionals que hi participen, ni en el treball, metòdic i eficient i minuciós, de qui organitza, dirigeix i controla els detalls.  No, l'èxit de l'esdeveniment, rau en el fet que Sueca ja no s' entén sense el MiM, que s' ha convertit en l'autèntica Festa Major de la ciutat- i que em perdonen els partidaris de les paelles i de les processons.No queda ni una sola persona, suecana, que no sàpiga que és el MiM. Així de popular és el Festival. Ja comprendreu, doncs, que sí eres suecana i damunt et deixen participar en els espectacles no

Escriptores valencianes de posguerra: una justa reivindicació

Maria Lacueva presenta a Sueca la investigació sobre les escriptores valencianes sota el Franquisme L 'autora reclama la necessitat de recuperar obres i autores valencianes per reconciliar-se amb elles, ahora que exigeix la incorporació al currículum escolar! !La professora Maria Lacueva, lectora de català a la Universität des Saarlandes (Romanistik) i a la Ruprecht Karls Universität Heidelberg (Romanisches Seminar), totes dues a Alemanya, explicarà la situació de Les escriptores valencianes de postguerra, convidada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca. La Xarrada-Col·loqui, es realitzarà divendres 5 de setembre de 2014, a les 19:00, en la recentment inaugurada Biblioteca Municipal de Sueca. Maria Lacueva, ha prologat el llibre de Manola Roig i Rosa Roig que es presentarà a finals de setembre La dona que es rigué de Talleyrand, El Petit Editor. Serà l’escriptora suecana Rosa Roig, l’encarregada de presentar una conferència que recupera i reivindica el paper de les e

TaNcAt PeR vACaNcES 2014

Lluna plena ( de mosquits)

La poesia i els tòpics no m'acompanyen enguany, quan la lluna mès s' acosta i més brilla i més gran és... segons la NASA una super lluna per al 10 d'agost. "El Observatorio Naval de los Estados Unidos dijo que la luna será 12% más grande y 30% más brillante de lo que fue en enero de 2014" Per què un fenomen astronòmic té tanta premsa? Chi lo sa? Esta nit ni escenes romàntiques, ni bellesa, ni remor d'aigua... la mosca negra, o el mosquit tigre o tots dos m' empenyen a l'interior de casa i m'aboquen a la televisió. Impossible veure la lluna plenna d 'agost, encara que siga un 12% més gran que en gener. Si mirar la lluna i les Persèides ens transporta a la part més salvatge i innocent d'una societat destructora d'entorns, els bitxets també són fills de la naturalesa i també són salvatges i autèntics. Si teniu la mala sort , com jo, que ni les cremes, ni els olis essencials d'espígol, ni l'homeopatia, impedix la picada,

Ens riem amb les dones turques, sense por

Manola Roig i Rosa Roig, autores del blog, es riuen amb les dones turques. Foto: V. Ferri Abans de tancar per vacances volem riure’ns amb les dones turques, les que han resistit i s’han manifestat contra les declaracions d’un home, que des des del poder, des de la trona, ha indicat que les dones no s’haurien de riure. No m’estranya gens que se’ns prohibisca riure, ja fa temps que sé que riure’s és una activitat subversiva, i per això mateix, recomanable. Molt! Féu-ho rigueu-vos de tot, de vosaltres mateixa, de les vostres penes i limitacions, de les vostres habilitats i manies. Però sobretot rieu-vos del que diuen ells de vosaltres, nosaltres. Rieu tan fort que caiga la pols dels textos dels nostres amics poderosos i savis, ministres, cardenals, vice-ministres, papes, jutges, reis o filòsofs. Que tremole la terra i els temples, i que les pedres de la presó que des de fa milers d’anys els hòmens poderosos construeixen per a nosaltres, es baden. Rieu de l’afirmació del

Fent camí, treballant i fent vacances

Ja sabeu com ens agraden els camins, els llargs, els curts, els de terra i pedra, els d'arena i salnitre, els de grava i quitrà. De formes corbes i pujades moderades o de llargues rectes i empinades mirades. Ens agraden els que s'acaben i els que no; els que fem soles i els que ens porten les veus del present, soroll i remor de vida. Ens agraden si ens passegen per rectes paral·leles que mai es troben, de ferro cansat, però també si la roda gira i gira com els balls de les trompes i de sobte, cau. Camí acabat. De moment. Procurem fer camí, sempre, en hivern, tardor, primavera i estiu. Ai, l'estiu que ens obliga a l'amagatall i l'ombra! Estem de vacances, però fem camí, cap un nou llibre, de contes i il·lustracions; un llibre per riure'ns dels que volen que ens parem, un llibre de dones que és convenient que es miren els hòmens; estem de vacances però treballem perquè els nostres Animals de séquia estan preocupats per l'aigua del riu Xúquer, la que el

Dones,3 - Justícia, 0

Encara que el tema del qual m’interessa parlar és la violació per tradició, aprofite per protestar, -molt i molt!-indignada pel fet que les dones només som protagonistes de notícies si som víctimes de violència de gènere. Que el periodisme no sap construir titulars amb un altre subjecte?? Una dona violada és la notícia, o que exisitisca un grup d’energúmens que diuen que són la justícia i l’exerceixen contra una persona i la seua intimitat??? Acabe de llegir en Público, que “ Una joven de 14 años fue violada por orden de un consejo local porque su hermano había tratado de abusar de otra mujer en el estado de Jharkhand , en el este de la India, informó hoy a Efe una fuente oficial....El consejo - "panchayat" (un sistema de justicia paralela)- sentenció que la hermana del agresor fuese violada por el marido de la mujer agredida, de acuerdo con la fuente...En enero una mujer fue violada por diez miembros de un consejo tribal como castigo por mantener una relación c

Ana Maria Matute, l'ama de les paraules

--> Ungla negra. Manola Roig “Pero ella se fue a su color caliente, al aroma escondido, al dulce escondite donde se juega con las sombras alargadas de los árboles, flores no nacidas y semillas de girasol” Los niños tontos , Ana María Matute Jo també sóc feliç, com Esther Tusquets que ens explica en el seu fantàstic text Confesiones de una vieja dama indigna , detalls sobre el caràcter de la seua amiga, la Matute: “era asimismo una gran conversadora, ocurrente y graciosa, capaz de contar una historias…que te tenian en vilo, y te llevaban al borde de las lagrima o de una hilaridad disparatada.¡ Lo que habremos reído juntas a lo largo de tantos años!”; “ Exagerada Ana María en esto,  como en todo: apasionada siempre.”; “ Si Ana Maria Matute afirma: Yo no perdono, lo que pasa es que olvido ( y es verdad: no sólo olvida lo que ha ocurrido, sino que inventa un pasado que no existió jamás y que se enmaraña con la realidad  en un revoltijo donde uno se pierde cas

Sexducció suecana i lluna plena per al 13 de juny

Per celebrar l'última lluna plena de la primavera, la del 13 de juny, ens veurem en Sueca i presentarem   Sexduïts i sexduïdes , el monogràfic literari a cura de Lluís Roda i amb fotografies de Javier Alborch que ha publicat Bromera. Josep Franco , Emili Piera i jo mateixa, Rosa Roig , conformen la presència suecana en el llibre que es va crear per a la Falla Corea de Gandia i que recollia 54 peces fetes a mida amb el color de les falles i el sabor del sexe. Com explicà  Lluís Roda en la presentació, « la tradició fallera és art i és literatura . Llibertat, creació, transgressió, joc, sarcasme, manca de tabús, expressió sense censura, crítica. Fins i tot, sexe?» Divendres llegirem els nostres textos acompanyats per una bona representació dels escriptors i escriptores del monogràfic: Manel Alonso , Mari Carme Arnau , Manel Joan i Arinyó , Vicenta Llorca , Anna Moner , Joan Olivares , Isabel Robles , Mari Carmen Sáez i Jaume Pérez Montaner . L’acte comptarà amb la presè

Molins del Xúquer per als Animals de séquia

No podrem estar en El Palma, ni acudir a la crida de Xúquer Viu, per defensar el riu que tant estimem i que és la nostra inspiració, però ho farem a la nostra manera. Traurem a passejar els nostres animals i compartirem les seues rondalles amb la gent que vinga demà a la I Fira Literària i Musical, que organitza K-lidoscopi en Cullera. A les 12:00, desafiant el sol del migdia Pilar Sànchez Alcaide i David Martí, mestres i còmplices, presentaran en la Fira el llibre que ha publicat Edicions 96. A les 19:00 tornarà l'espectacle amb més de 200 imatges i la música en directe d'EStela Mira i Conrado Gallent.  Per si no podeu vindre vos avancem una part de l'espectacle: "La història que els contarem esta nit només és una de les rondalles d’estes terres que quasi s’han oblidat. Segur que molts de vostes recorden, com en un somni, que la Serra de les Raboses sempre ha estat cau de misteris i d’animals perillosos, i que el Cabeçol, abans de ser engolit per la modernita

Animals de séquia a la premsa

Estem contentes! Encara no fa dos mesos que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” i se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que Manola i jo feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca , bona amiga de l ’Home del Sac , són o no són per a criatures, també s’ha desfet.  Com vam explicar en la presentació de la Fira del Llibre de València,   Animals de séquia , no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada. Som agraïdes i des del blog volem compartir amb vosaltres el que han dit del llibre, amb molta generositat i delicadesa, persones que coneixem i estimem i d’altres que no hem vist mai. És la nostra manera d'agrair el cas que han fet al Iolflic, i al Toca-Toca. Que, per cert, ens han prestat molta atenció quan els hem llegit les rondalles de la Ter

Dones, veu i pell a la Fira del Llibre de València 2014

Divendres vam fer el que havíem promés i vam portar la nostra pell i les nostres veus i poemes a la Fira del Llibre. Només ens han guiat la voluntat de fer-nos sentir també allí, dones que han escrit i escriuen en valencià. I que tenen i concentren totes les dificultats de la condició de ser dona, de ser de la part més "marginal" d'una cultura minoritzada i una llengua "poc oficial" i de parlar del que el seu cos els demana. Però la Llibreria Trentacinc Formiguetes, que també les dones condueixen, ens animà a participar. I la Fira, ens deixà la seua plataforma. Molt bé! Només hem d'afegir la voluntat i la generositat de les persones que vam deixar que no ens vencera la vergonya ni la por al ridícul i vam escampar versos de dones, amb veu de dones i guitarra. Un plaer! Alba Fluixà, poeta i artista; Maria Calvo, escriptora; Xelo Llòpis, poeta; Bàrbara Torres, escriptora i poeta; Manola Roig, artista i rapsoda, Enric Casado, compositor i guitarrista i jo

Pell de dona a la Fira del Llibre de València

Demà 2 de maig, a les 18:00 presentem un recital poètic amb veu i pell de dona, serà en l’Espai obert de la Fira del Llibre de València . Volem que s’escolte què ens han dit Maria Beneyto , Maria Mercé Marçal , Carmelina Sánchez-Cutillas o Montserrat Abelló , i què volem dir nosaltres. Hi ha massa soroll, fet per hòmens, que ens fan perdre la seu veu, que també és la nostra. Encadenarem els nostres versos i les nostres veus a les dones que des del passat més pròxim ens han ensenyat a véncer la por i a usar la paraula. Maria Calvo , Alba Fluixà , Xelo Llòpis , Bàrbara Torres i jo mateixa, Rosa Roig, amb l’artista plàstica , Manola Roig, formem part part d’un nucli de dones que experimenten, discrepen i se senten lliures. Som dones que hem assumit un llenguatge, el poètic, que hem decidit véncer la por, la vergonya i la timidesa, que hem trobat en la poesia, la prosa o el dibuix el llenguatge del despertar, que hem usat l’art com a revulsiu, com afirmació, i  que som valentes perq

Celebrem el Dia del Llibre: Animals de séquia, de passeig.

Segons l’Alcover un Fira, és una dèria, un desig, una idea forta. El nostre desig per a la celebració del Dia del Llibre enguany és compartir amb vosaltres els Animals de séquia ,  un llibre que hem fet a quatre mans, Manola i jo, i que acaba de publicar Dolors Pedrós,  Edicions 96 . Traurem a passejar els Animals. Esta nit se’n van a l’Octubre a celebrar el Sant Jordi que l’AELC i Acció Cultural organitzen, i també en la Fireta del llibre de l’Ajuntament de Guadassuar . Després passarem per la Fira del Llibre , divendres 25 en companyia d’ Emili Piera , i diumenge 27 amb l’espectacle audiovisual . Si voleu que signem els vostres llibres, ho podrem fer a les Trentacinc Formiguetes i a Esplai Llibres. Amb els Animals de séquia hem intentat convertir el paisatge en emoció,  per aconseguir-ho hem usat el conjur que els poetes han descrit, totes les rondalles sobre les séquies de la terra d’arròs que ma iaia la Blanca ens contava i les imatges i dibuixos que hem robat al paisat

Mercé Rodoreda i la Pasqua Republicana

Estic de vacances pagades. Me les he guanyades. Però em fot que siga la Pasqua, una celebració lligada a l’església, qui les decore. Així que jo me les pintaré de colors republicans i de paraules alliberadores. La República i la Rodoreda lligades en la meua memòria i a les meues vacances. El 14 d’abril de 1931 celebràvem la proclamació de la II República, que obrí un període d’esperança i de canvi. El 13 d’abril de 1983 va morir Mercé Rodoreda , i ens quedà la seua obra. L’escriptora, exiliada l’any 39, va viure l’esclat i l’atac a la II República, i com tantes altres persones va passar mitja vida allunyada de la seua terra i de la seua llengua, però ens deixà l’esperança que es crea amb les paraules. Des de l’exili imposat per la Dictadura, i també des de l’exili interior i l’aïllament en què visqué ens ensenyà que n’hi ha coses que quan les diem en veu baixa es senten més i són per a sempre. L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acom