30 dones. 2 indecisa

Dones línia de Manola Roig

Una mare és una pena, i la seua especialment, és que no parava, que t'has de decidir xiqueta!. Ella només volia fugir de compromisos i decisions “vitals”, això segons sa mare. Xiqueta què? cínica o amable, hàbilment despietada o adequadament educada. Primer es trobava massa jove per res, després massa vella per canviar. I sa mare insistent i insistint: tria. Tria. Tria. I trià, en la intimitat seria cínica i cruel. Públicament amable i educada.Trià. Innocent. Al ramat, la seua decisió era la pràctica de tot el veïnat... comprengué tot el temps que havia perdut i se'n recordà de la mare que l'havia parida. 

Punt de lectura:elogi i felicitat

Fills de la gran puta, Jordi Cornudella

Dones, l'hivern ja s'acosta

donueta plantada, Manola Roig

I tal dia com hui, 12 d'octubre, en què Colom va descobrir el que no buscava i acabà provocant el que no volia, jo he descobert Jordi Cornudella i part de la seua obra. Caldrà explorar-la, segur. L'autor que va nàixer el mateix any que jo, sembla que ha aprofitat millor el temps.  Deixe de mostra el poema que he trobat a la xarxa i que dedique, especialment, als cagallons, cagadurs i cagadubtes . Un plaer, immens!. El text, formidable, és de l'obra 'El germà de Catul i més coses' (1997), Premi Nacional de la Crítica.

I quan torne dimecres a València buscaré, i trobaré, l'assaig 'Les bones companyies',  Premi Internacional d'assaig Palau i Fabre 2010, que segons el jurat mostra que “els tractes assidus amb la poesia envaeixen la vida dels lectors que s'estimen els poetes....i  l'experiència de llegir versos s'emparenta amb l'experiència d'escoltar música.”

 

MATARÓ-LLAVANERES

Fills de la Gran Puta 
d'ombra allargada i petja diminuta:  
llenguallargs llepaculs de gasetilla, 
funcionaris de patilla i de cartilla, 
tous de carrera i bufats de bandera 
creuhonorats in pectore o a la pitrera, 
aprovats purulents i pestilents de nota, 
putrefactes doctors en bancarrota, 
catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics, 
torracollons públicament mefítics, 
àugurs falsaris de sèquits gregaris 
arraïmats pels lladrucs dels sicaris, 
cagallons, cagadurs i cagadubtes 
estupradors de ruïnes abruptes, 
comerciants de merda selenita 
llorejats amb corones d’uralita, 
crítics cretins, crenetistes frenètics, 
pixatinters d’excessos diurètics, 
bards neotísics i protorreumàtics 
més bufanúvols que nefelobàtics, 
cecs acadèmics, prostàtics i endèmics,  
i saltimbanquis recontraacadèmics, 
alts ocupants de poltrones i càrrecs 
ben acoflats al tou dels vostres fems, 
aneu-se'n tots plegats a fregir espàrrecs, 
oh pústules de sempre i del meu temps! 

Punt de lectura:inspiració

Afegeix la llegenda

30 dones. 1 sorda

Per a la série 30 dones. Manola Roig 

                                       Penso en tu: no seràs una simple il·lusió òptica?

                                                                 j.f.

                                                                O som rutina o no som res.
                                                                Un record.
                                                               Una idea.
                                                               Un sospir...
                                                               Una dona que s'allunya.

                                                               r. r.

1. SORDA

En sentir el diagnòstic va pensar que algú l'havia maleïda i s'entristí. Tardà poc en pensar que ella no es mereixia el tracte cruel de la vida, si sempre havia sigut bona persona, ah! i generosa , si ni deutes tenia, jo que mai he calumniat ningú, ara sorda i després, què?... La ràbia la va consumir. Poc de temps necessità per odiar la humanitat i el seu veïnat, per què la mirava aquella “rubia de botelleta”, i la de dalt, i la vídua? sabien què “sentia”? o la volien compadir?.

Tres mesos més tard, començà a asserenar-se. La ferida es tancava. El dolor deixà pas al silenci. Ha passat un any, la desesperació, la melancolia, la tristesa han fugit. El seu íntim i estimat silenci només li deixa sentir tendresa, compassió i felicitat.