L'hivern

Segurament el fred de l'hivern provoca en la gent que espera unes ganes especials per ferir l'altre, sense cap altra raó que l'avorriment, o el dolor de les articulacions.

Conversa I
Ell, després de passar mig matí mirant escaparates que no li interessen gens. Ella, que encara no comprén la insistència d'ell en acompanyar-la.
—Tu saps per què hem vingut?
—Sobretot no sé perquè has vingut tu.

Paraula de mare

Hi ha paraules simples.
Senzilles.
Hi ha paraules de vida.
Hi ha paraules de mort.
Una mare li va dir a la filla que no era ningú.
Càstig i venjança.

En saber que no existeixes ni per ni per a l’odi de ta mare,
només quedà la mort,
que et tornarà a fer present
per omplir la capsa de fusta.
Que t'acotxarà.
Com una mare

La xiqueta dels ulls grans

La vida, generosa, li atorgà aquells ulls,
i ella, agraïda, mira per tots,
i, sobretot, mira per ell que els perdé,
perquè per morir no els necessitava.

I eren grans, plens de llum,
ulls de molts que es miraven
i miraven la vida.

Tot el món creia que jo exagerava
en contar la història de la xiqueta
fins que un dia ella tancà els ulls.
Certament ella jugava.

Els habitants de la ciutat que aquell dia es van desorientar,
encara recorden l'angoixa i el desassossec que la foscor els provocà.
Xiqueta, obre els ulls!

Per a Mingo Ortolà

Acabe d'obrir el correu, un gest quotidià i normalment anodí. Hui, però, el correu era missatger de mort, de tristesa...Un amic i company mort, de sobte, un accident. I així la mort, que sempre se'ns oblida, ha tornat. Brutal, inesperada, ferotge...

El seu cos està massa lluny per poder arribar a dir-li adéu, vull, però, recordar-lo.

...un entre tants com no aguarden i lluiten.
un entre tants com foraden la nit.
un entre tants com no dormen i guaiten.

un entre tants...

V. Andrés Estellés, LLibre de meravelles

...no és màs que un sueño.
Ya lo sé. Pero
como nadie conoce donde empieza la muerte
y mucho menos dónde acaba la vida
yo quisiera
cantar esta nana para dormir relojes...
dormirlos mientras sigue la vida amaneciendo.
pararlos despacito
mientras sigue la vida a nuestro lado...
Mientras mi madre canta,
mientras pinta mi padre.
Mientras la triste guerra no nos alcanza nunca,
mientras las niñas duermen
soñando que les cantan:
A la nana nana nana
duermete reloj
que la muerte es mala.

Francisca Aguirre, Nanas