dissabte, 28 d’abril del 2012

Joc de dos. Tactes i contactes


A punt de presentar el meu primer recull de versos, amb dibuixos de la meua germana. La col·lecció és fantàstica, Mil poetes i un país, de l'editorial Germania. Us anirem deixant una mostra, per fer boca.

















A Salvador Jàfer

Un toc. Un coll. Dos ulls. 
Els rulls i els plecs.
Les mans. Un bes. Un un. 
Sense fre. A frec de tu.





dijous, 26 d’abril del 2012

Joc de dos. Telegrames eròtics

A Salvador Jàfer


Un toc. Un coll. Dos ulls. 
Els rulls i els plecs.
Les mans. Un bes. Un un. 
Sense fre. A frec de tu.



















A punt de presentar el meu primer recull de versos, amb dibuixos de la meua germana. La col·lecció és fantàstica, Mil poetes i un país, de l'editorial Germania. Us anirem deixant una mostra, per fer boca.



dimecres, 25 d’abril del 2012

25 d'abril, d' Almansa a Portugal







                Batalles perdudes,
                batalles guanyades,
                batalles pendents,
                batalles per fer.


dilluns, 23 d’abril del 2012

1 minut enllaçada per la llengua

Acabe de tornar a casa des de València, on he participat en l'acte literari que s'ha celebrat al Centre de Cultura Contemporànea Octubre i ens hem enllaçat   per la llengua. 

Les entitats organitzadores de l'acte s'han expressat així:


"Com deia Joan Fuster: “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. Explica la llegenda que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa de les seues urpes. Tots tenim una princesa per salvar i de segur que molts dracs per vèncer. Però ja és l’hora que la princesa es menge el drac." 
Aquest 23 d’abril a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània de València, a les 19 hores, ens enllaçarem pel català i celebrarem la diada amb una festa en què seran presents Xavier Aliaga, Núria Cadenes, Joan Garí, Vicent Penya, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, Manuel Molins, Lluís Miret, Rosa Roig, Josep Lluís Roig, Pepa Úbeda, Sico Fons, Salvador Company, Josep Guia, Josep Ballester, Carme Miquel, Joan Navarro, Lluís Roda, Jordi Sebastià, Manuel Rodríguez Castelló, Alfons Llorenç i aquesta que us escriu, entre molts altres. Com ens va ensenyar Fuster: “Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera”. I nosaltres llegirem, cadascú a la nostra manera, un minut de la nostra obra. A més, el president de l’Associació d’Editors, Jesús Figuerola, ho farà amb un fragment de Joan Fuster, commemorant els 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians."

Sé del cert que moltes i molts de vosaltres haurieu volgut vindre per enllaçar-vos  i escoltar el que tantes veus us volem dir, a la "nostra manera". Us deixe penjat el que he preparat per a l'acte, si aconseguiu que algú us el llegesca, sereu una, un més entre nosaltres.
















La brotxa

Ell va haver de fugir de pressa. Ni temps per emportar-se les sabatilles.
En tots els morros li les llançà. Au, de part de Mari. Agra del
seu destí. Agra de les excuses de l’home. Agra d’haver de respondre
mil preguntes imbècils cada dia. Mari, on estan els calçotets?
Mari i les galetes i el sucre? Mari, el fem l’he de baixar? I damunt
era un dia de molt de compromís, casa plena, amigues, amics, el
veïnat, la sogra, la família. Havia d’ensenyar la roba de la menuda,
que era fallera major infantil i atendre a unes i a altres, i el café i la
cervesa, i el missal i l’adreç de la iaia, que s’ha de vore bé. El Mari
que feia deu no el va poder suportar. Mari, on està la brotxa? Es
girà, juntà les mans i amb un gest crispat assenyalà una part del
seu cos peluda i partida, que ell no sempre li trobava, i amb un to
de veu alt i clar li respongué, per última vegada: “Ací tinc la teua
brotxa!”.
La donueta perdé la paciència i el marit. Guanyà tranquil.litat i
silenci. Ara a qui li pregunta com li diuen li contesta: el meu nom
és Josepa, Josepa Maria.



diumenge, 22 d’abril del 2012

23 d’abril: llibres, roses, dracs, princeses i clavells

Homentage a la princesa Cleodolinda, vencedora del drac
Dia de festa. De la literatura, l’edició, l’ofici de fer i vendre llibres.  I l’afició a llegir-ne, i el dret a no fer-ho. També és la festa de la imaginació, de la mentida literària, i del treball pacient de qui construeix històries i de qui les fa possible en paper. El moment de l’homentage a l’edició, que embelleix  i fa eternes les paraules de l’escriptora.

Dia de records. Daniel Pennac, a qui sempre llig amb emoció, fa molts anys ens explicà que llegir és un verb que no admet l’imperatiu. Com estimar, crec que deia. Pennac, amb Jesús Tuson i Sebastià Serrano, la Santíssima Trinitat de la llengua, la comunicació i la seducció de la paraula. A ells, estime per “sobre de totes les coses” i a les seues paraules “com a mi mateixa”. I fa temps que els únics manaments que seguisc són els del decàleg de la lectora i el lector que declarà Pennac.

Dia d’imaginació. Un editor valencià, Vicente Clavel –curiosa coincidència floral!- va ser l’entusiasta promotor de la idea de la festa al voltant de l’edició i la venda de llibres, i el 7 d’octubre de 1926, en plena dictura de Primo de Rivera, es va celebrar per primera vegada. El dia després es traslladà al 23 d’abril, Clavel trià el dia perquè coincidia amb el naixement de Cervantes, la fauna local –valenciana, catalana, mallorquina…- li degué semblar al nostre paisà, poc “exportable”. Oblidà Ausiàs, i Martorell, per exemple. Uns quants anys més tard, el 1995, la UNESCO internacionalitzà la celebració, Cervantes, però, no valia per a  la UNESCO, massa local i va buscar – i trobar- una  coincidència diguem-ne literària: el naixement de Shakespeare, això sí seguint el calendari julià- una “trampeta”, perquè amb el calendari gregorià –el que seguim- la data era una altra. Tot siga per la literatura. I a Catalunya la cosa es complicà entre les roses roges del dia de l'amor, que se celebrava des del segle XV, i el cavaller que salvà la dolça princesa. Nyas!

Dia de llegendes.  Sant Jordí, cavaller cristià de gran fama, que segons conten ajudà el rei Pere I, i a Jaume I i a  tants d’altres que acabà per ser nomenat patró de la cavalleria i de tota la noblesa de la Corona d’Aragó. Conta la llegenda que  hi havia una vegada un drac  “que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven”. El veïnat pensà que per calmar el drac li havien d’enviar cada dia una víctima, i democràtics, com eren la triaven per sorteig. Un dia la sort fou per a La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.” La resta se la podeu imaginar.

Dia de noves històries. Nosaltres ens preguntem, si un home sol va poder contra el drac, què no haurien aconseguit totes i tots junts si s’ho hagueren proposat. Les víctimes s’haurien salvat, i el malvat drac hauria emigrat a d’altres contrades més manipulables. La nostra bella princesa Cledodolinda s’hauria pogut dedicar a la literatura i Jordi podria haver viatjat fins a la fi del món, sense arrossegar la pesada creu de la seua santedad.


Els drets del lector i la lectora 
      El dret a no llegir.
      El dret a  saltar-se les pàgines.
      El dret a no acabar el llibre.
      El dret a reelegir.
      El dret a llegir qualsevol cosa.
      El dret al Bovaryismo (malaltia textual transmisible).
      El dret a llegir a qualsevol lloc.
      El dret a buscar llibres, obrir-los i llegir-ne un trosset.
      El dret a llegir en veu alta.
      El dret a callar.







Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir