Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 27, 2011

Donueta: perfil

No sóc com les altres, però, ni jo ni ningú. M’ensenyarem de menuda a ser valenta i afrontar la vida de cara, i puc afirmar que la cadira de rodes no m’ho ha impedit mai. Sóc generosa, perquè sempre he sentit a prop meu amor, respecte i comprensió cap a mi, les meues diferències i les meues limitacions. Tinc un únic defecte, bé en tinc dos realment, una memòria fotogràfica i una tendència a la imprudència. Vehement, impetuosa, irreflexiva.

He aprés a sobreviure, amb les meues rodes i les meues manies, com la resta de gent: dia a dia, ferida a ferida, bac a bac. No suporte la compasió ni les mirades de llàstima. Sé que sóc limitada, però qui no ho és? La meua vida és difícil, però qui pot assegurar que sempre serà feliç? No és la mort el nostre destí? No és la fama efímera? I la glòria, si te’n toca dura un minut? No heu sentit sempre a dir que si no vols que sàpiguen el que fas, no ho has de fer?

Puc assegurar-vos que no sóc venjativa ni rencorosa, però sóc humana, amb rodes, però …

Històries mínimes (I)

Coneixeu la història de la dona que per res del món volia conduir, perquè no tenia massa clara quina era la seua ma dreta, ni quina l’esquerra. Canvià la carretera, pel tren. Arribava tard, però arribava bé.