RTVV no es tanca en el meu nom

Fent una reducció molt elemental només 1 habitant de cada 5 votaren als populars en les eleccions de 2011. Per tant, el President Fabra, que hem de recordar que “heretà” el càrrec per la dimissió de Camps, el cap de llista, només va heretar el suport d’eixa part de la població valenciana. En aquella Campanya el lema del PP era  “Centrats en tu”, un lema que han cumplit, perquè s’han centrat, bàsicament, en mi -poseu el vostre “mi”- i en fer-me la vida impossible. A mi, que crec en la democràcia, en les institucions, en la justícia, en la igualdat, en els serveis públics, en la llibertat, en les llengües pròpies, en els acords de majories, en la protecció a les minories...a mi, com a tu.

Faig així els comptes perquè la Ràdio i la Televisió, la RTVV que es creà per una Llei  aprovada per majoria i sense que ningú s’oposara en 1984, la podem vore els quasi 5 milions de valencianes i valencians, no només els votants dels popular del 2011, que només són 1.211.112 persones. 

Els 4 habitants de cada 5 que no vam votar a Fabra, podem ser alts, guapos, tenistes, gossos, d’esquerrer, de dretes, del 15-M, o mares, iaies, incrèduls, creient, fanàtics, independentistes, blaveros, collidors, sindicalistes, socialistes, militants de l’extrema esquerra, estudiants o poetes...podem fer el que més ens convinga, interesse o agrade...podem votar sempre, mai, a voltes sí i a voltes no, quan tingam l’edat o ganes...

Ara bé, el que no podem és deixar que ningú -però ningú- actue en el nostre nom per justificar una infàmia, manipular, violentar i desvirtuar la democràcia, les seus institucions i la seua voluntat. Si el Molt Honorable President de la Generalitat, i els seus diputats volen tancar RTVV, deixar-nos sense veu, soterrar la seua gestió, amagar el que han fet i desfet  des que guanyaren les eleccions el 1995, i de passada, carregar-se la Llei d’ús i ensenyament del valencià, desfer el sector audiovisual valencià,  i despatxar de forma il·legal les treballadores i treballadors de la ràdio i la televisió, que ho facen, però en el seu nom, a cara descoberta, de dia, personalment, donant la cara i assumint els seus actes.

Qualsevol altra cosa és covardia! 

I si voleu saber quin és el nom dels que s'amaguen només heu de clicar ací i els coneixereu, i si ho feu ací, sabreu quin són els 11 diputats populars imputats en casos de corrupció, que han votat, segons Fabra, en nom meu.

RTVV sí que es tanca o Quan el mal ve d’Almansa, a tots i a totes alcança

Dibuix de Manola Roig

Un mínima diferència de 7 vots, liquida una Llei que no va votar ningú en contra La Llei de Creació de la Radiotelevisió Valenciana va ser aprovada per les Corts Valencianes el 4 de juliol de 1984 . Ho explica Vilaweb : La majoria absoluta del PP a les Corts Valencianes ha servit per a aprovar la llei de liquidació de RTVV. El resultat ha estat 49 vots favorables i 42 contraris. 

El president Fabra vol fer-nos creure que els burros volen, ho explica Público "Alberto Fabra, ha insistido en que el cierre de RTVV es una decisión "muy difícil" y "muy compleja", pero la responsabilidad del Ejecutivo autonómico "está con los cinco millones de valencianos" y la garantía del estado del bienestar."

El PP diu que té raons, raó, però també té por, que és el que explica que el tràmit per a liquidar la ràdio i la televisió valencianes haja sigut com ha sigut.  Ho explica El País "La diputada socialista Ana Barceló denunció que Alberto Fabra ya ha utilizado en 15 ocasiones el decreto ley para imponer medidas, un “uso y abuso” con el que “se usurpan las funciones de las Cortes”

La Llei que hui ha liquidat el PP en nom del dimoni, proclamava en el Preambul: 

 "Radiotelevisió Valenciana (RTVV)" constitueix una mostra més de la voluntat política d'assumir la responsabilitat contreta de fer avançar la consolidació de l'Administració Autonòmica i la presa de consciència dels nostres trets diferencials com a poble.  La creació d'uns mitjans de comunicació social valencians són contemplats, entre altres coses, com un dels suports precisos i inequívocs del desplegament cultural propi."

Si el 1707 vam perdre una batalla que ens abocà a una situació de societat subsidària i vençuda, sense Furs, sense lleis pròpies i quasi sense esperança de recuperar-nos, el 2013 es consumarà una nova derrota. Un derrota aparentment incruenta, feta de tecnicismes i votacions parlamentàries, però que s’endurà per davant la vida laboral de 1400 treballadors i treballadores de RTVV i ferirà la dignitat de les persones, que amb impotència, contemplem la desfeta. La injustícia i la poca vergonya. Una batalla desigual que, de moment, perdrem.

El camp d’aquesta batalla ha sigut intencionadament manipulat, confús, una Llei modificada per fer-la ajustar a uns interessos - econòmics i especulatius-, unes majories de la dreta repetides des de l’any 1995, una inocència insòlita de l’esquerra, i una incapacitat de cohesionar respostes i construir nous discursos...Un informe d’una empresa amb nom anglés, que pagat amb diners públics justifica tècnicament la desfeta d’una il·lusió, de la televisió pública, valenciana i de qualitat que en juliol de 1984 pactaren unes Corts Valencianes, que eren la nostra esperança.

Quan l’any 1962 Joan Fuster, escrivia “ La veritat -els fets constatables i explícits-, un cop delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, si més no, en remordiment” , ens indicava un camí que no hem d’abandonar, ni quan ens sentim més a punt per renunciar. Fuster seguia convidant-nos a explicar que “serà una invitació a transformar. És transformar el que ens interessa.” I afegia l’escèptic esperançat, “la societat valenciana “hauria d’ésser” qualsevol cosa que no fos la societat desarmada i subalterna que avui és.” 

En 50 anys hem guanyat i hem perdut. Com canten els d’Al Tall, els lladres que entraren per Almansa, s’han quedat i han aconseguit que “oblidarem que si sentim buit el ventre és per falta de menjar”. El 15 de setembre de 2012 se n’anaren al carrer les primeres 900 persones en RTV, abans ja s'havien encarregat de desfer el sector de l'audiovisual valencià, empreses i actors i actrius de doblatge. Huí, 27 de novembre de 2013, s'ha liquidat amb un nou Decret- Llei de Nova Planta la ràdio i la televisió autonòmica. Les valencianes i els valencians que no volem una societat subalterna i desarmada haurem de seguir explicant la veritat. Perquè com Gramsci proclamava, “dir la veritat és revolucionari”. Segur que “ells”, que enganyen, menteixen i disfrassen els seus interessos, ja ens han guanyat la batalla, però encara tenim marge i, això, no ho hauríem d’oblidar.

25 de novembre contra la Violència de Gènere: Paraula de Déu, paraula de mort

La meua xiqueta, Manola Roig

Els xics no tenen la mateixa dissort que a nosaltres
,dèbils xiques, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb paraules confiades,
es lliuren a jocs que els conforten 
i enmig dels carrers passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries

Mª Àngels Anglada ens traduix uns versos d’Agatias l’Escolàstic, nascut l’any 536 a una ciutat persa, i educat a Costantinoble. El lament de les dones del temps d’Agatias, serviria per a les dones del nostre temps. Per a moltíssimes de les dones del nostre temps, i, sobretot, per a moltíssimes de les lleis que els hòmens poderosos fan per a nosaltres. I per al que alguns pensen que és el nostre paper en este món.

Les conseqüències del que diuen, escriuen i fan els hòmens poderosos, o del que no fan acaba en una estadística de dones mortes a mans d’hòmens que pensaven que tenien dret, o que sabien que algú molt poderós i influent, els havia dit que tenien dret, o que pensaven que obtindrien el perdó, o que intuïen que entenia les seues raons, o ....Les conseqüències del que ells diuen i fan són les 55 dones mortes enguany. I el patiment, amagat, de tantíssimes dones amagades en casa i consumides en tristes cabòries, com fa 1500 anys.

En casa, és just on Francisco Javier Martínez, Arquebisbe de Granada, home d’església i de poder les vol, ens vol. És, l’home poderós, ferm partidari de la doctrina “Casate y sé sumisa”, perquè, com molt bé explica, és la doctrina del Nou Testament, inspirada “casi literalmente enuna Epístola a los Efesios”.  Paraula de Déu! Paraula de comdemna, paraula de mort. Paraules dels seus enviats a la terra, per convertir-la en un infern. En l’infern de les dones que ni el dret no tenim de veure la llum. Paraules d’odi i de mentira que comparen l’avortament amb els crims del nazisme, paraules de mort que justifiquen la violació a les dones que avorten. Sí! De la boca del Déu i dels seus hòmens en la terra.

Paraules de Déu, en boca dels seus enviats: “El arzobispo español, Javier Martínez, pronunció una polémica homilía en la que comparó la nueva Ley del Aborto en ese país con la acción de los nazis. El religioso dijo que los crímenes nazis no eran tan “repugnantes” como los que se pueden producir por la mencionada normativa. Pero no se quedó ahí, ya que según publica CorreoWeb, el arzobispo de Granada, “dio aentender que la mujer que aborta ‘mata a un niño indefenso’ y, por tanto, ‘da alos varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar’ de su cuerpo”. I no em digau que el nou Papa és diferent: jo no l’he sentit recriminar públicament l’Arquebisbe, que encara puja cada dia a la trona a predicar, de part del Papa de Roma i del Déu del cel