vidapervida

Citius, altius, fortius.

Al sol del migdia Donueta al sol del migdia Doce veces he votado con esperanza y no corta, y al sumar lo que me importa, en limpio siempre he sacado un cero como una torta. Si te pica… rascate , B ernat i Baldoví En el meu poble tenim fama de ser molt mal parlats i un poc males bèsties. És un poble de dites i malsnoms, com en tants d’altres de regust agrari. És el poble de Bernat i Baldoví ,  que ben casat i sense haver de treballar es dedicava a burlar-se de tot i de tots i totes. I també és el poble de Fuster ,  que treballant cada dia també es dedicava a burlar-se d’ell mateix i de la seua condició humana. Bròfec, el primer i impertinent, el segon.  En masculí, perquè com deia algú, el meu és un poble d’hòmens. Estranya conclusió que es manté viva al costat d’una altra que explica que el veïnat suecà sempre ha sigut molt permisiu amb la homosexualitat. Però ha sigut comprensiu amb la homosexualitat masculina, de l’únic que se’n parla obertament. En els casinos i entre mas

L'autèntic xiquet pirulí De repent els tics envairen el seu rostre. Sobretot els ulls. El món estava ple de coses que ell volia mirar. Mirava tant, tantes coses i amb tanta intensitat que els seus ull eren un tic permanent. Li passà igual amb els braços.  El que veia ho volia tocar. Tocar i veure. Mirar i tocar... Un embolic!  I això és el que li passà. S'embolicà i acabà enrotllat com un pirulí. La vida l'ha obligat a avançar lentament i només en línia recta. Quan creure'm les nostres mares!

Al sol del migdia donueta de cul Egoisme: Pot ser en la mesura que no som egoistes son beneits. I potser, tambè, en lamesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes. Diccionari per a ociosos , Joan Fuster La generositat de l’estiu no té mesura. La calor i el dolce far niennte ens mostren a les persones tal com són. Generoses i desinteressades. Així és com compartim amb el veïnat tot el que som, tot el que tenim, tot el que sabem. Els crits aguts de les criatures que no saben nadar, però que deixem –i entrenem– a llaçar-se de bomba en una piscina massa menuda per al ferragosto . També compartim les seues veus agudes i la seua desmesurada curiositat, els seus pares i mares, tan generosos, ens les deixen tot el temps que vulgam, mentre s’allunyen. I les criatures de Sant Roc , com la pesta, ens ataquen: “on vas, com et diuen, per què nades amb ulleres?, t’he guanyat!”. Tal com si la piscina fóra la seua guarderia i nosaltres de la seua edat. Però xiqueta que n

L'autèntic xiquet pilota No li agradava caminar. Es passava el dia botant. Botava tant que la forma del seu cos canvià. S'assemblava cada dia més a una pilota i botant botant se'n va eixir per la finestra just en el moment que sa mare li portava el berenar. Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més, la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre. I això que ella no parava de dir-li-ho. Fill, no botes!!! Nota de l'autora: finalment Manola ha aconseguit trobar i dibuixar l'autèntix xiquet pilota i per això tornem a penjar el post.

Al sol del migdia Donuetes “Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”  “…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”. “… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”. Esclavas del pode r ,  Lydia Cacho Fa molts anys que transite els paratges de l’ Albufera , i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com u

Imatge de Manola Roig per a Punts de Lectura