Punt de lectura: citius, altius, fortius

Citius, altius, fortius.

Dia 14: Si te pica… rascate

Al sol del migdia

Donueta al sol del migdia

Doce veces he votado

con esperanza y no corta,

y al sumar lo que me importa,

en limpio siempre he sacado

un cero como una torta.

Si te pica… rascate, Bernat i Baldoví

En el meu poble tenim fama de ser molt mal parlats i un poc males bèsties. És un poble de dites i malsnoms, com en tants d’altres de regust agrari. És el poble de Bernat i Baldoví, que ben casat i sense haver de treballar es dedicava a burlar-se de tot i de tots i totes. I també és el poble de Fuster, que treballant cada dia també es dedicava a burlar-se d’ell mateix i de la seua condició humana. Bròfec, el primer i impertinent, el segon.

 En masculí, perquè com deia algú, el meu és un poble d’hòmens. Estranya conclusió que es manté viva al costat d’una altra que explica que el veïnat suecà sempre ha sigut molt permisiu amb la homosexualitat. Però ha sigut comprensiu amb la homosexualitat masculina, de l’únic que se’n parla obertament. En els casinos i entre mascles d’edat.

Encara que he conegut des de ben menuda una parella d’amigues beates i de dretes que sempre han viscut juntes, com un matrimoni, fins que Déu, o el dimoni, les ha separades. No sé si la peripècia haguera estat possible en algun altre lloc. O sí, perquè també en qüestió de manies i preferències sexuals “qui té diners a Roma va”.

En tot cas, Sueca és un poble de contrastos, que ens ha permés viure entre la caverna i el cable digital. Hui l’he enyorat, com he trobat a faltar l’olor humit de l’arròs en agost.

El xiquet pirulí

L'autèntic xiquet pirulí

De repent els tics envairen el seu rostre.
Sobretot els ulls.
El món estava ple de coses que ell volia mirar.
Mirava tant,
tantes coses i amb tanta intensitat
que els seus ull eren un tic permanent.
Li passà igual amb els braços.
 El que veia ho volia tocar.
Tocar i veure.
Mirar i tocar...
Un embolic!
 I això és el que li passà.
S'embolicà i acabà enrotllat
com un pirulí.

La vida l'ha obligat a avançar lentament i només en línia recta.
Quan creure'm les nostres mares!

Dia 13: Egoisme i generositat

Al sol del migdia

donueta de cul

Egoisme: Pot ser en la mesura que no som egoistes son beneits. I potser, tambè, en lamesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes.

Diccionari per a ociosos, Joan Fuster

La generositat de l’estiu no té mesura. La calor i el dolce far niennte ens mostren a les persones tal com són. Generoses i desinteressades. Així és com compartim amb el veïnat tot el que som, tot el que tenim, tot el que sabem. Els crits aguts de les criatures que no saben nadar, però que deixem –i entrenem– a llaçar-se de bomba en una piscina massa menuda per al ferragosto.

També compartim les seues veus agudes i la seua desmesurada curiositat, els seus pares i mares, tan generosos, ens les deixen tot el temps que vulgam, mentre s’allunyen. I les criatures de Sant Roc , com la pesta, ens ataquen: “on vas, com et diuen, per què nades amb ulleres?, t’he guanyat!”. Tal com si la piscina fóra la seua guarderia i nosaltres de la seua edat. Però xiqueta que no veus el tamany dels meus pits?

Compartim diverses manifestacions de convivència de parella i de divisió del treball d’estiu. Ell prepara les ràpides “barbacoes”, que omplen l’aire que respirem d’una olor penetrant i única de petroli, que ens ofegarà i que el lliuraran de cap altre compromís per a l’hivern.

Generositat en exposar les nostres peces de roba a les mirades de reüll de la gent que habita aquesta vall de llàgrimes. I així, entre crits, pudor i bragues, ens guanyarem el cel. En la terra. Millor dit, en la terrassa.

El xiquet pilota

L'autèntic xiquet pilota

No li agradava caminar.

Es passava el dia botant.

Botava tant que la forma del seu cos canvià.

S'assemblava cada dia més a una pilota

i botant botant

se'n va eixir per la finestra

just en el moment que sa mare li portava el berenar.

Sa mare ja no l'ha tornat a veure mai més,

la mania del seu fill l'ha fotuda per a sempre.

I això que ella no parava de dir-li-ho.

Fill, no botes!!!

Nota de l'autora: finalment Manola ha aconseguit trobar i dibuixar l'autèntix xiquet pilota i per això tornem a penjar el post.

Dia 12: animals de canyar

Al sol del migdia

Donuetes

“Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté presente…”

 “…el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios”.

“… A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta, viola, tortura y asesina”.

Esclavas del poder,  Lydia Cacho

Fa molts anys que transite els paratges de l’Albufera, i els camps d’arròs, amb aigua o sense.  Poc a poc, els animalets i les bèsties augmenten i la tornen a ocupar de manera estable. Me n’he alegrat perquè distingir tot d’espècies diferents de garsetes, amb bec groc o negre, o contemplar la grisa figura d’un agró, erta com un fus, que espera fitant l’horitzó, és com reconciliar-te amb la vida. I escoltar els crits de festeig de les efímeres camallongues, en juliol, és com tornar a respirar.

 L’idil·li amb l’Albufera i el seu entorn ha entropessat, fa poc, amb l’horror. Les noves bèsties que pul·lulen per ací no les he pogut veure, només en detecte les víctimes.

A la vora de les carreteres més transitades, elles sí exposades al sol del migdia, sense pietat, han aparegut les prostitutes. Prop de València, entre el misteriós camí del Saler i les noves ciutats del PP, les més jovenetes, criatures negres i amb les bragues per mitja cama, vora el camí… Més enllà, ocupant la terra d’arròs i gram, les més velles i gastades, però també plantades a la intempèrie del sol d’estiu.

Els animals que les assetgen, amagats. Elles exposades –exhibides– a les mirades, a l’abús… a les noves màfies que les controlen i en trafiquen, i a les velles i noves bèsties que volen caçar-les, per un moment, de passada…

Innocent, he preguntat per què ara, per què ací… I m’han contestar que perquè és estiu, i n’hi ha gent, i la prostitució i la trata de blanques i l’esclavitud sexual no està mal vista… de fet en l’Estat espanyol la prostitució és legal. I m’he horroritzat per les noves bèsties que habiten el meu territori. A Pinedo, a El Saler, a Laos i Tailandia, a Mèxic o als camins de la Ribera…

“ Lo que la mafia vende es un poder transgresor y el encanto del dinero…Los propietarios  de los elegantes prostibares en México, Colombia y España, tienden sus redes entre las clases adineradas, hacen donativos a campañas políticas y proporcionan bienestar…”

“ Los grandes empresarios y políticos prohiben el aborto e invierten dinero para legalizar la prostitución, pero en los guetos, ‘fuera de la mirada de las mujeres de bien’. Las quieren ocultas no porque sean mujeres de mal i ‘ensucien la ciudad’, sino porque la esclavitud precisa controles de poder.”

“Las mafias siempre intentarán convencernos de que somos libres cuando esclavizamos a otras personas para nuestro consumo, y de que las mujeres son libres porque pueden elegir ser esclavas de sus clientes. Pero no solamente la izquierda y las feministas posmodernas compran este discurso, la derecha que bajo el crucifijo o la sotana goza de la prostitución más refinada también está encantada”

 Esclavas del poder,  Lydia Cacho

Això va passar a València. 

Punt de lectura: prosperitat

Imatge de Manola Roig per a Punts de Lectura