Ombres

Si algú és Rosa Roig, que ho diga!

Rosa Roig en la platja de les pedre. Foto, V.F.

M’he vist embolicada en una batalla de la qual desconeixia l’existència. M’hi han embolicat des de les xarxes socials i jo ni sabia l’abast de la “manipulació. Alguna Rosa Roig, que no sóc jo, ha signat, sense linkar el seu perfil, un comentari en la pàgina d’una determinada "organització", criticant l'actuació d'una altra "organització", aparentment rival. L'organització que ix afavorida en la crítica, en donar les gràcies a la Rosa Roig, sense identificar “feisbusísticament” parlant, ha linkat el meu perfil. I, ai, m’han fotut. Quan vaig vore el missatge no vaig donar importància, si et donen les gràcies, què fas? Te n’alegres, encara que no te les meresques. Xica, va, mira!  I, francament, la confusió em va “divertir”. Des que navegue per internet he buscat i he trobat gent que tenia el meu mateix nom, com a mínim tres, en Xile, Gandia i Oliva, i m'ha agradat el joc. Però només el joc, perquè de la vida i de les "manies" de les moltíssimes Roses Roig, que no sóc/som jo, se n'haurà de fer càrrec cada Rosa.

Vull pensar que les coses de la confusió han sorgit per pura confusió “xarxística”, i no amb mala intenció, o amb una prèvia manipulació. Un link mal fet, una relaxació en els missatges, una nota mal signada...aparentment, res o el principi d’una bona narració de misteri. Però no, el comentari, que jo no he signat, però que m’atribueixen en un link, ha preocupat a un bon amic. I això si que no. Tinc per costum signar el que dic i expressar les meues opinions sense amagar-me de res. Ja fa temps que pràctique una màxima segons la qual, si el que crec no ho puc defensar obertament en qualsevol escenari, és que he de revisar el que pense. Comprendreu que no m'amague, i tampoc m'agrada que algú s'amague sota un nom i una identitat per la qual pague a hisenda, sí o sí. Per això demane que si algú o alguna és la Rosa Roig del comentari, que s’identifique o que desfaça el malentés. Així com més clares, més amigues.

M’ha vingut al cap un dels Consells del meu benvolgut J.Fuster, que convenientment manipulat quedaria així “Tal com estan les coses, ser Rosa Roig, avui en dia, ha deixat de ser una simple hipòtesi”. I s’ha convertit en un malson de molèsties inabastables. No sé si la solució és canviar-me de nom, de perfil, o assumir que amb el pecat - del facebook- portem la penitència. Ara el plagi es pot fer, també, amb el teu nom i confonent els perfils del facebook, què hi farem!