Telegrames d'amor/desamor

                                                   Tinc el mos parat. Les paraules enganxades. 

                                                   El cap tèrbol. La mà, serena.

I plogué.I amb Estellés vam dir: mare, lluita, llibertat...

Mural Estellés a Sueca, Vicent Ferri

Ja us vam dir que encara que l'oratge no ens acompanyara, l'acte per celebrar el Dia del Llibre organitzat pel blog i la Papereria Arts, i dedicat a Vicent Andrés Estellés, es faria. 

La mestra amb els adults.V. F.

Roses a la cara. V.F.

I de matí va ploure, ja ho crec que va ploure, però ni una de les gotes ens va fer parar.Van vindre els xiquets i les xiquetes, puntuals, tan puntuals que encara no havíem acabat de posar-nos en marxa. Pepa, havia creat un espai quasi encantat, on els colorins per estrenar i les llepolies, tan dolces i temptadores, convidaven a seure. Un matí de color humit i intensa felicitat. L’amfitriona ens explica que Estellés passà per Sueca i pel Perelló, donà les gràcies a l’Ajuntament i a la Casa Fuster que ens havia deixat aquelles cartes entre dos amics preocupats per les seues vides. La xiqueta ens recita l’Auca de Vilamala,

amb una veu clara i innocent. La mestra, ens va fer atendre les explicacions, la rosa de paper, el drac, la rosa del laberint, el fill del forner i el termòmetre de la vida del poeta. Ah, i les cares pintades per les artistes. I un mural negre, en un dia gris, i la màgia de la casa i de la gent funcionà, al final totes i tots acabarem amb les cares pintades, les mans als pots de llepolies, i els colorins als dits. Pintàvem, llegíem versos, i omplíem de vida el mural Estellés!!!

Ací em pariren. V.F.

Temps d'estiu.V.F.

I tornà a ploure de vesprada, però vam conjurar, des del piano, el cant dels ocells i les veus de les sis dones, es van sentir clares, i s’aclamaren a tu, mare de Terra sola i es van sentir, un entre tants mentre reivindicaven la seua presència, perquè ací em pariren i ací estic, i l’amor, es despertà de sobte, com un huracà i van fer la rosa, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps i Gerswuin cantà per a elles, a través del piano d’unes mans de dona i de la veu d’una soprano, que en un dia gris i plujós d’una primavera de festa, cantà a l’estiu.

I amb el poeta, van -vam- dir:

“cànter, dona, balcó,

finestres, barres de sang, bous, genoll, mare,

lluita, llibertat...